¿QUIÉN SE HA LLEVADO MI QUESO ?
"Cuando el cambio se impone, la gente se opone"
La primera part
d’aquest llibre, la introducció ja et fa pensar.
La por? Què és? La por ens impedeix fer el que volem quan
volem, ens posa limitacions, però també ens protegeix de fer bogeries, encara
així moltes vegades no es gens bó tindre por, perque no et deixa viure, ser
lliure. Hi ha que ser prudents, no tindre por.
Totes les persones, fins i tot aquella que ens pareix tan
valent, tan segura d’ella meteixa, té por, tots tenim, a mes també ens limiten
les nostres inseguretats, no voren’s capaços de fer-ho. Moltes vegades aquestes
inseguretats no son reals, les hem posat nosaltres mateixos o han sigut
imposades per uns estereotips de la nostra societat que ens limita alhora de
ser nosaltres mateixos. Açó fa que renunciem a moltes coses.
La segona part
es el conte
En aquesta part a mes d’un pensament general han hagut
algunes frases que m’han fet pensar:
-Resultaba difícil ver qué estaban haciendo, però si
mirabas de cerca descubrias cosas asombrosas: Moltes vegades tan sols ens
limitem a mirar el que passa just enfront nostre i no mirem mes enllà, no
intentem buscar una altra realitat, una altra manera de fer les coses. Si
mirarem mes a fon trobaríem moltes coses diferents, veuríem el mòn amb mes
criteri ja que tendriem mes coneixements. No es el mateix mirar que observar.
-“Tener queso hace feliz!” : Realment es el formatge el
que fa feliços? No hauríem de ser nosaltres mateixos els que ho ferem? Esta
clar que si tenim formatge som feliços, però pot ser una felicitat imaginaria,
inventada, superficial, no hi ha que limitar-se tan sols a un tipus de formatge,
perquè hi ha moltes varietats, esta Cheddar, el de Cabrales, Roquefort...
-Los ratones no se perdían en anàlisis profundos de las
cosas y tampoco tenian que cargar con complicados sistemes de creencias: Ens
parem molt a pensar i donar-li voltes a les coses sense actuar, som molt
racionals, deuríem deixar-nos portar un poc mes, no tot ha de tindre una
explicació, de fet hi ha moltes coses que no tenen, com per exemple, que fa que
amem a una persona? I que la odiem? Que son els sentiments? Per qué sovint no
es poden controlar? A més com ja he dit abans vivim en una societat molt
estereotipada amb unes sistemes de creences que es creu que es el millor, però
si no canviem, si no veiem unes altres possibilitats, com sabem que realment es
el millor?
- “Cuanto mas importante es el queso para uno mas se
desea conservarlo”: Quan tens quelcom molt important, l’últim que vols es
perdre’l per això hi ha que cuidar-lo i no jugar amb ell perquè el pots perdre
i pot ser no tornarà, serà massa tard, hi ha que conservar-lo quan podem.
-Kof cerró los ojos lo más fuerte que pudo y se tapó los
ojos con las manos. Queria desconectar de todo: Quantes vegades em volgut
desaparèixer per a no enfrontar-nos als problemes? Fer-nos els bojos i pensar
que no hi ha cap problema, però... de que serveix? No es pot viure fugint de
les coses, intentant desaparèixer, perquè abans o després has de llevar-te les
mans de les orelles i obrir els ulls.
-A veces, las cosas cambian y nunca vuelven a ser como
antes. Creo que nos encontramos en una situación de este tipo Kif. ¡Así es la
vida!. La vida se mueve y nosotros también debemos hacerlo: No podem quedar-nos
estancats en el passat, en aquells records que tenim, en els moments feliços
que em vivit, perquè les coses canvien i no podem viure en una realitat
fictícia inventada per nosaltres mateixos perquè quan es torna a la realitat es
pitjor, tenim que canviar nosaltres amb les propis canvis que ens succeixen a
la vida. No podem viure esperant a que tot torne a ser com era abans per molt
que el dessitjem perquè moltes vegades es impossible el que va ser una vegada,
no va a tornar a ser.
-¿Qué harias si no tuvieses miedo?: Hauriem de fer-nos
aquesta pregunta contínuament i fer la nostra resposta realitat. Vivim cohibits
per la por, pel que podria passar i pot ser el resultat siga millor. No tenim
que limitar la nostra pròpia llibertat per la por
-“Huele el queso a menudo para saber cuando empieza a
enmohecerse”: Si ens confiem molt perdérem el formatge, perquè si no el prestem
atenció no vorem el que passa, els canvis que es produeixen i ens agafarà de
sopetó i ens costarà mes afrontar-lo
-“Cuando dejás atrás el miedo, te sientes libre” : La por
ens manté presoners de les limitacions que ens posem nosaltres mateixos, ens
talla les ales i no ens deixa fer el que volem, ens lleva la llibertat, per açó
quan ens desfem d’eixa por, d’eixe impediment, som lliures.
-“Imaginarse disfrutando el queso nuevo antes incluso de encontrarlo,
conduce hacia el”: Tindre en ment una imatge d’allo que anem buscant ens dona
ànims per a continuar, perquè de vegades sents que no pots mes, que no serveix
de res els teus esforços, que mai arribaràs, per açó imaginar-nos el final del
laberint, ens ajuda, tenim quelcom pel que lluitar.
-“Cuanto antes se olvida el queso viejo, antes se
encuentra el queso nuevo”: Si et quedes pensant en el formatge antic no
avances, no consegueixes res, es bó que el recordes però no quedar-se estancat
en ell, el formatge antic son records que no hauríem d’oblidar perquè ens poden
servir en un altre moment, però hi ha que continuar, així que quant mes prompte
deixem d’estar estancats en el formatge antic, mes prompte ens posarem en marxa
per a trobar el nou formatge.
- No creo que me guste ese nuevo queso. No estoy
acostumbrado a él. Yo quiero que me devuelvan mi queso y no voy a cambiar de
actitud hasta que eso ocurra: Si no el provem, com sabem que no ens agrada?
Tenint aquesta actitud només ens estem tancant portes, a vegades el formatge no
torna i ens tenim que acostumar al nou formatge i pot ser si l’acceptem siga
encara millor que l’antic
-“Las viejas creencias no conducen al nuevo queso”: Per a
trobar el nou formatge no podem tancar els nostres pensaments als antics, tenim
que obrir la ment i crear noves creencies que ens porten al nou formatge.
-“cuando ves que puedes encontrar nuevo queso y disfrutar
de el cambias de trayectoria”: Quan veus que realment pots trobar nou formatge,
que no estàs perseguint un impossible agafes encara mes forces, estàs mes
motivat a trobar-lo i canvies. Tot es la motivació que tingues
-La manera más ràpida de cambiar es reirse de la pròpia
estupidez: Per a canviar el primer que necessitem es acceptar que hem de
canviar, riure’ns de nosaltres mateixos es acceptar que estem sent uns estupids
i volem canviar, així que iniciem el canvi. Fer les coses amb humor sempre
resulta mes fàcil i mes divertit.
-Saborea la aventura y saborea el nuevo queso: L’aventura
que vivim per a trobar el nou formatge no té per que ser avorrida o frustrant,
podem passar una bona estona, disfrutar cada moment de la nostra vida perquè es
molt curta, no estar sempre tristes o deprimits, perquè amb alegria aconseguim
molt mes.
En general aquest conte et fa reflexionar moltes coses...
Queixar-se no ens porta a res, no guanyem res estant així,
tan sols perdre temps.
Si canvia la
situació hi ha que canviar amb ella, no quedar-se estancat en el passat perquè
no arribarem a res, però de vegades estem tan còmodes que no volem canviar, ens
dona peresa
Si no fas res per canviar, no canvies res, la situació no
canviarà, les coses no milloran per elles mateixes
La por ens fa estúpids perquè no ens deixa fer les coses,
així que hi ha de desfer-se d’ella el mes prompte possible.
A vegades exagerem les coses o pensem en allò que pot
eixir malament sense parar-nos a pensar en tot el que pot eixir be
Cada un té que trobar el seu propi camí, el seu camí que
el porte al nou formatge, perque ningú el pot fer per ti, encara que et poden
ajudar no te’l poden fer.
La tercera part,
el debate:
-Los cambios vienen si o si: Es a dir per molt que no ens
agraden els canvis van a succeir així que es millor acceptar-los i canviar
nosaltres junt a ells.
- Repetir la misma conducta darà siempre los mismos
resultados: Si sempre fem el mateix sempre trobarem el mateix, per a canviar
tenim que canviar nosaltres, les coses que fem, eixir-nos de la rutina de tots
els dies, pot ser ens sorprenem....
A aquesta part del llibre, en general:
Tots tenim por però moltes vegades no sabem que tenim
perquè estem tan acostumats a ella que no la notem, però ens impedeix tindre
llibertat.
A vegades no es necessari canviar tot, tan sols canviar
els aspectes negatius deixant els positius es suficient, millorar la situació
actual, no buscar una nova situació
Hi ha moltes oportunitats al nostre envoltant , tan sols
tenim que ser capaços de vore-las i aprofitar-las, canviar amb elles.
"¿Qué harias si no tuvieses miedo?"
Promet pel meu formatge que no he copiat res d'altre lloc que no siga el meu pensament
