una vegada vist este vídeo, encara penseu que heu de ser com els altres? continueu tenint por de ser diferents? a què diran? y... que vos pareix si ens oblidem per un moment del nostre al voltant, de la qual cosa hem d'aparençar, de la cuirassa que ens hem forjat? siguem nosaltres mateixos, i respectem als altres no els jutgem per ser valents i tindre la suficient confiança en ells mateixos per a mostrar-se tal com són, oblidem-nos de totes les modes que regixen el nostre món i traguem el nostre verdader jo, si, eixa personeta que portem amagada dins de nosaltres i tan sols deixem eixir quan estem sols o quan estem amb poca gent en què confiem molt, deixem que eixa personeta isca i es manifeste, no la reprimim en el fons del nostre cos, deixem-la fluir, tot és mes fàcil així, sent realistes amb nosaltres. No preocupar-nos per com afectara el nostre verdader comportament, o el nostre verdader jo a la nostra situació social perque l'única cosa que estem fent és viure en una il·lusió, en una fantasia que ens hem fet. I el mes important, no recloguem eixa gent que per fi s'ha oblidat dels models que hem de seguir i ha creat el seu propi model
Vaig vore aqesta foto i em va agradar molt, es pot veure com hi ha dues persones, una xiqueta i un home que sembla ser un home de negocis, els dos es troben a la mateixa situació, però la manera de viure-la es molt diferent, mentres que la xiqueta esta alegre i difrutant, l'home es nega a disfrutar de eixe moment. A més, aquesta foto em suggereix dues idees:
Açó també passa a la nostra vida, encara que estiguem a un momento en el que no estem a gust tenim dues opcions, o intentar vore el positiu de la situación o estar amargats, la situación no va a canviar, tan sols la teua manera de viure-la. Cada persona encara que pot ser no tinga la llibertat de estar a la situación, espai o momento que vol si la té per a decidir com vol estar en eixe lloc.
També al vore-la em suggereix la idea de que els majors es fan les seues barreres de normes, de bons comportaments, polítiques socialment correctes, s'aïllen de tal manera que cap pensament extern pot trencar eixa barrera i no deixen que la naturalitat com la que té el xiquet que esta deixant que li agafen les idees, els colors, la creativitat, la imaginació (tot el que li pot aportar eixos colors de pluja) , lis toquen, no s´ameren de tot el que el mòn pot donar, al contrari que el xiquet que no discrimina, accepta tot, deixa que qualsevol idea l'amare, deixa que la creativitat, imaginació penetren en ell. Mentres que l'home adult ja està format d'acord amb uns ideals propis o externs que no deixen que altra idea externa a su estrista selección li entre al cap, té la ment tancada
DEIXA QUE ET PLOGA AIGUA DE COLORS, LA TRANSPARENT JA ESTÀ MOLT VISTA
