La mort

La mort, aixó que ens fa adonar-nos novament de la fragilitat de la vida,tan sols estem açí de pas, alló que deixa un buit al teu interior, ja no tornaràs a vore a eixa persona, pot ser no hages tingut l'oportunitat de donar-li una ultima abraçada, de dir-li tot el que volies,

Per aixó has de fer que totes les persones que t'importen ho sapian, per a despres no apenedir-te de no haver fet quelcom que ja no tens l'oportunitat de fer-ho. Viure el present perque el futur es incert i mai saps quan va ser la teua última oportunitat de fer alló que vols, de dir-li a eixa persona especial el que sents o de donar-li un petó i una abraçada a algú. És molt trist adonar-te de que ja es tard, ja no pots fer res, ja s'anat, l'has perdut.

Ix a donar-li un petó a totes les persones que estimes, fes-ho, no lis oblides

Coneixer algú

Com saps si coneixes o no a una persona?

Si parles amb una persona que mai has vist pero tens la sensació que la coneixes molt bé, realment la pots coneixer? Es a dir, es com que tu has conegut l'ánima, el de dins però no a eixa persona com persona física, doncs... existeix? O tan sols es el conjunt de moltes converses?
I si un día la veus, será la mateixa relació cara a cara que per mig de les converses amb tecnologies?
perquè realment si no l'has vist abans, potser t'haja mentit en tot, que siga totalment diferent, però arriba un punt que ja no es pot mentir mes, les coses acaben notant-se així que potser si que la conegues de veritat.
Val, m'estic contradient a mi mateixa, però son preguntes que em surgeixen i no lis trobe una única resposta, pero en conclussió crec que si que pots arribar a coneixer algú encara que mai l'hages vist, pots estimar a eixa persona i tindre confiança amb ella.

Pel.licula Las normas de la casa de la sidra

Las normas de la casa de la sidra

Los jóvenes abandonan su hogar y viajan en busca de un futuro prometedor, sus viajes a menudo se alimentan de sueños de triunfar sobre el mal, de encontrar un gran amor o con la esperanza de hacer fortuna en poco tempo  - 02: 03 –

Arriscar-se a trobar aixó o pot ser el perdas tot, es eixe espirit aventurer del que s’alimenta la nostra persona, la incertidumbre de com acabara, no tindre tot controlat i anar sobre la martxa, així es com passen les millors coses de la vida, sense planficació. Buscar un futur, no quedar-se arrelat a un lloc, intentar millorar amb les experiencies de la vida

 

Decisión difícil añadir a un hijo a la familia o dejarlo para adoptar - 02:34 –

La decisio hauria de ser si vols o no tenir-lo, perque hi ha protecció per a evitar-ho, no decidir una vegada ja ha nascut el xiquet, no es pot jugar amb la vida de cap persona. El fet de decidir tindre un xiquet es una decisió adulta i molt important, es tracta d’una vida i eixa nova personeta com que tu has decidit tindre-la va a necessitar que la cuides i l’eduques, que estigues al seu costat ja que som esser vius de companyia, no que una vegada l’has tingut canvies d’opinió i l’abandones en qualsevol orfenat sense preocupar-te de com esta sent la seua vida.

 

Esperaba convertirme en un héroe pero en Saint Claus no había lugar para ese cargo… en el mundo solitario y sórdido de los niños perdidos no existían los héroes  - … - Me convertí en protector de muchos y padre de ninguno – 02:52 –

Encara que les situacions no et deixen fer tot el que vols o penses que podies aconseguir, a aquesta, per als xiquets que estaba protegint si que era el seu heroi a pesar de que ell no es donara compte, açó passa moltes vegades a la vida, no valorem tot alló que aconseguim pensant que no es res però relament si que ho ès o l’aconseguim pero no el vem.

 

Era un bebé demasiado feliz – 04:15 –

Com pot ser un bebe massa feliç? Açó es roin? No desde el meu punt de vista, si no eres feliç de xicotet, no et rius ni jugues  quan el vas a fer? A l’època en que eres un bebe es l’única en la que no tens cap problema, no has de fer res, sense obligacions… es una época en la que has de estar feliç, perque qui sap com van a ser les coses mes endavant, de fet, sempre hi ha que intentar ser feliços perque mai es sap com será la próxima etapa de la teua vida, aixi que aprofitem cadascuna com si fora la millor.

 

Con cada regla que incumplo intento plantearme que mi prioridad es el futuro del huérfano – 04:24 –

No sempre el millor es mantindre arrelat a les normes, una vegada som persones madures i amb capacitat de decidir, les normes han de ser mes com un guió, no l’obra completa, nosaltes som els que decidim com interpretar-les o si volem afegir una espontaneïtat a l’obra que es la nostra vida.

Però es clar que si incumpleixes alguna norma ha de ser per un bon acte, per alló pel que estàs lluitant, per ajudar a algú... No per matar, furtar... Per aixó hem de ser persones madures, educades en un àmbit adequat per a poder fer la nostra interpretació encara que es tracte d’una feina molt subjectiva

 

Yo elegí mi propio camino – 05:40 –

Si no escollim nosaltres el nostre camí qui ho va a fer? El meu cami el decidix jo, perque vull portar les regnes de la meua vida, perque es just aixó meua, i si no soc jo la que decideix, es ma vida? O tan sols soc un titer d’una altra persona?

Crec que per a coneixer a un mateix primer has de ser tu mateix, madurar al teu temps i ser l’amo de la teua vida per a poder viure-la com tu vols i creus que deus, tindre les teues errades, els teus moments dificils i d’apenediment per les teues decisions, els teus moments de felicitat, diversió, d’estar orgullós d’alló que has fet…

 

Jamás juzgare ni estaré en contra de lo que usted haga (se lo dice a su “instructor”) – 07:04 –

Aquesta frase quan la vaig escoltar em va produÏr un sentiment de lleialtat fortissim, el fet de que a pesar que no el compartisca i no li agrade com ho fa eixa persona que es la mes pareguda a un pare que ha tingut ho respeta. Em va agradar per aixó perque respecta i aquesta es una qualitat que a la majoria de gent li falta, no es respecta res al nostre mòn, ni els gustos de la gent, ni l’amor es totes les seues formes, ni les diferencies...

 

En cualquier situación intenta ser útil – 07:17 –

Quan millor estàs amb tu mateix es quan et sents de profit, auqn has fet quelcom per algú, o al menys en el meu cas, la sensació que et provoca el fet de ser útil es un dels millors sentiment que es poden experimentar, ja que estem a aquest lloc per alguna raó, perque tenim una feina en aquest mòn, estem ocupant un lloc per un motiu, hem de descubrir quin es…

 

La vida es esperar, que esperen ellos – 08:23 –

La vida es esperar? No, la vida es moviment, una continua evolució, si ens quedem parats els temps continua corrent i tan sols estem perdent oportunitats de fer coses, de viure. Jo no vull esperar, a mes, a que esperem? I si eixa cosa mai arriba que passa?

 

-Por qué no me quiere nadie?

+ Tú eres uno de los mejores, no permitiríamos que se te llevase cualquiera

-El doctor no permitiría que se nos llevase cualquiera

+ Bueno eso es cierto

-Nadie me ha pedido nunca verdad?

+Nadie lo bastante especial

-Entonces alguien lo ha hecho?

+Únicamente la familia adecuada puede quedarse contigo   - 15:13 –

Eixe sentiment de necessitat de saber que algú et vol, que pots significar quelcom per algun, que no et vas a quedar sempre a eixe lloc, que vas a tindre una familia com la resta...

A aquesta situació el que fa Homer es evitar respondre’l la pregunta per a no ferir-lo, es una molt bona manera de contestar, perque si li deia la veritat l’anava a destruir, pero en lloc d’aixó li diu que es un dels millors, però em sugggereix una pregunta, com es sap quina es la familia adequada? Totes les families tenen els seus pros i contres, esta clar que algunes tenen mes contres però açó no es sap de vore-las tan sols una estona.

 

A fin de averiguar si yo acabo siendo el héroe de mi propia vida o si por el contrario otra persona ocupó ese lugar habrá que leer hasta el final – 17:55 –

Tots hauriem d’acabar sent els heroins de la nostra vida, ser autosuficients per a salvar-nos nosaltres mateixos encara que a vegades necessitem una ajudeta d’un heroi d’una altra vida. Mai anem a saber el final de la nostra historia amb antelació, tan sols el present encara que planeem coses perque no sempre podem controlar tot alló que passa a la nostra vida

 

+Alguna vez has pensado en encontrar a tus padres

-No, nunca

+Por qué no?

-No hicieron nunca lo que se supone que deben hacer los padres, cosas que el doctor si hizo, así como las enfermeras – 20:30 –

Per a ell els seus pares son el doctor i les infermeres, son els que s’han preocupat d’ell, l’han educat i han velat per ell, al contrari que els seus pares biológics. No es tant la sang com el que han fet per tu. Pots voler i considerar com pares a persones que no t’han donat la vida com tal, pero que sempre han estat ahí

 

Que le parece si para empezar esperamos a que las personas sean responsables como para controlarse? – 24:08 –

Abans d’intentar cuidar a una altra persona has de saber controlar-te tu mateixa, si tun no et vols i eres respnsable de la teua propia persona, no pots voler i ser responsable d’una altra. El fet d’aprendre a controlar-se no esta lligat a l’edat, cadascun  té el seu temps, però jo crec que totes les persones arriba un moment que es poden autocontrolar així que abans de fer qualsevol cosa de responsabilitat hi ha que esperar a estar realment preparats perque si no les possibilitats de fastidiar-la son mes elevades

 

Me maravilla que sigas esperando tanto de las personas – 24:42 –

Totes les persones ens poden sorprendre encara que ens pensem que son d’una manera, amb paciència, temps i bones energies poden canviar, mai es tard, ja que som energies que tan sols intenten trobar unes altres que els complementen i poder canalitzar per a sentir-se dins de la societat.

Si no esperem de les persones de quin esperem? Es clar que et canses d’esperar i a mes si no veus resultats, però tots podem millorar, no hi ha que tancar portes a aquells que per algun motiu han fet quelcom malament, al contrari, hi ha que ajudar-les a millorar, a tornar a ser persones bones.

 

Te alegras de vivir bajo cualquier circunstancia – 24:55 –

Viure ja es el millor regal de vida i tots hem de alegar-nos de viure, esta clar que no totes les persones vivim a la mateixa situació, per aixó nosaltres que estem molt bé i no ens falta de res mes encara hem de ser feliços i aprofitar la vida. Ajudar a uns altres que estàn en pitjor situació i fer un mòn igualitari, feliç, sense tanta discriminació, guerres que no van a cap lloc... encara que es tracta d’una utopia, ningú ha dit que estiga prohibit sommiar

 

Nadie cuida de nadie – 32:40 –

No estic d’acord amb aqiesta frase, sempre hi ha una personeta que cuida de ti, encara que a vegades sigues tu mateix, però si no cuidem nosaltres a les persones que estimem ningú ho va a fer. Aquesta frase remarca una societat egoísta, que tan sols es preocupa cadascun per si mateix, oblidant al que té al costat

 

Tendrá que ganarse la vida, eso forma parte de ver mundo – 33:30 –

Aquesta frase ja ho diu tot ella mateixa. No podem voler vore mòn però que ens donen les coses fetes, es tot o res, no tan sols a mitges.

 

 

Un poco de savia nueva nos vendría bien – 51:17 –

Sempre es bo tindre canvis a la vida, no tot una monotomia perque es perd l’espurna de la vida, si obrim la ment i permetem que entren noves idees creixerem com persones, no arrelant-nos als nostres ideals impossats, ser oberts de ment, vore altres opcions.

Quan sents que no pots més, que tot et supera, que no hi ha res pel que t’abellix continuant lluitant, es el millor moment per a introduir canvis a la teua vida, renovar tot allo que ja ha perdut la seua força, tot allo al que ja li has llevat l’energia, que ja t’ha fet millorar.

 

La verdad, no me gusta estar sola – 54:20 –

No crec que a ningú li agrade estar sol, sempre necessitem algú en qui sapiguem que ens podem recolçar que passe el que passe va a estar ahí,. Que podem confiar encara que es molt dificil, una vegada li dónes aquesta confiança a una persona t'aquestes exposant al fet que et faci mal, al fet que et destrossi interiorment, així que cal saber molt bé en què es diposita aquesta confiança, no en la primera persona que passi perquè pots acabar molt mal. Però totes les persones necessiten d'aquesta sensació de que no estan soles, que són importants per a algú i tenen algú al món que faria el que anés per elles

 

Conocerle no me hará daño – 60:50 –

Es bó coneixer a gent nova, perque cada persona et pot aportar quelcom i tu a ell. Per a mi les persones som el conjunt de xicotets troços d’altres persones, experiències viscudes i moments que ens han fet canviar. Encara que cada vegada que coneixes a una persona corres un risc, de confiar en ella, de que passe a ser imprescindible per a la teua vida.

 

Lo creerán porque quieren creerlo – 68:02 –

No hi ha res com voler creure una cosa encara que sapigues que es mentida, perque a la fi som nosaltres els que decidim si volem o no creure’l, som els amos de decidir que volem o no creure, en que volem confiar o que volem fer.

 

Creí que ya habías superado la adolescencia, la primera vez en nuestra vida que imaginamos tener algo terrible que ocultar a aquellos que nos quieren – 75:58 –

La adolescència es una etapa en la que creus que pots anar i descobrir el mòn, que eres diferent, que tot el que fages va a tindre una repercussió en el teu futur, que creus que fas coses que no estàn bé, que tens secrets, coses que ocultar quan en realitat tan sols es un gra d’arena a un desert de coses males de tothom i no es tan terrible però tu creus que si perque a la fi es la teua vida, pero t´ho imagines tu.

 

Los seres humanos tendrían que aprovechar los momentos que se les permite jugar a ser Dios porque no son demasiados – 77:06 –

Jugar a ser Dèu? Per què un pot ser mes que l’altre? Jo crec que cap hauria de creure’s mes que una altra persona així que ho som tots Dèu o ningú, perque cadascun té la llibertat de decidir sobre la seua vida i tan sols ell mateix.

 

Tú eres medico (imposición, no le deja elegir) – 77:40 –

No ens han d’imposar el que som o el que hem de fer, som lliures de decidir que volem fer amb la nostra vida i a que ens volem dedicar. Ara a batxiller estem en un moment de decidir moltes coses i hem de ser nosaltres mateixos els que decidim perque es el nostre futur i si no vivim ara la nostra vida mai ho farem, no hi ha una segona oportunitat, es clar que ens podem aconsellar i ho han de fer pero no impossar.

 

No lamento nada de lo que he hecho, ni siquiera lamento quererte – 78:02 –

Hi ha moments a la vida que ens apenedim molt del que hem fet, però amb el temps es passa i queda a la nostra memòria com una altra experiencia sense la qual no seriem com son en aquest moment, viure es arriscar-se, si no, tot seria molt avorrit. Mai hi ha que apenedir-se de voler  a algú encara que et povoque molt dolor, perque ha hagut un temps en el qual heu estat feliços junts i heu après l'u de l'altre, perquè tots aquells somriures, moments de felicitat van valer la pena i si anem amb por de no voler pel que pugui passar mai ho farem, no experimentarem aquesta sensació de voler i ser estimat com a persona, sense interessos aliens a aquesta relació i és una de les experiències mes gratificants que hi ha així que no cal deixar passar aquesta sensació per por

 

 

Budy, tienes demasiada prisa – 80:18 –

Amb press i correguent no arribarem a cap lloc, es millor prendre el temps que necessites i fer les coses bé, perque si les fas a la babalà més que fer-les ràpid les hauràs de fer dues vegades per a fer-les correctament

 

+Tu tienes tus cosas por solucionar, esto no te incumbe

-Quiero y puedo ayudar – 93:38 –

A vegades ens resulta molt mes fàcil solucionar els problemes d’altres que els nostres propis. Don consell a un amic es menys complicat que aconsellar-te a tu perque potser alló que has de dir-te no es el que vols escoltar, per aixó també es bo confiar en un amic i dir-li el que et passa perque a lo millor pots solucionar-ho amb la seua ajuda.

 

 

Así es como empecé mi nueva vida, con otro nombre, y todo nuevo a mí alrededor. Me pareció vivir en un sueño. Los recuerdos de mi pasado están demasiado llenos de falta de esperanza. No sé si duro un año más o menos, solo sé que ocurrió y que ahora es todo diferente. Como tenía que ser y quiero que sea – 115:38 –

Una nova vida… quina gran oportunitat… que llastima que normalent no tinguem eixa sort, començar desde el principi i poder canviar tot alló que has fet malament per a cometre unes altres errades. Que siga tot nou al teu envoltant, oblidar-te de tots els problemas passats i començar desde 0….