Aques llibre m'agradat molt, perque jo pensé molt paregut a com diu el llibre, la sort no existeix, tan sols les circustancies que tu crees per a que les coses t'isquen bé, esta en la teua mà no en qualsevol força de l'univers
PÁGINA: 2
Pensaron que un
vínculo los unía, algo conocido... muy lejano, pero íntimamente familiar.
Si es tracta
d’una amistad de veritat, será per a sempre, encara que pasem molts anys,
encara que hi hagen moments de pujada i baixada a la relació, si es sencera i
real, sempre estrà eixe vincle que unix a dues persones que s’estimen per
damunt de tot. Si has sigut important per a algú sempre quedara grabat a la
seua memoria el teu record, ja que vas formar part de la seua vida i l’has
deixat una xicoteta part de la teua esencia .
PÁGINA: 3
Pero tuve muy
mala suerte. Todo fue en mi contra
A vegades açó es
justament el que pensem, que tenim mala sor, que tot va contra nosaltres, però
realment no es així, tan sols en una il.lusió que tenim, tan sols estem veient
la part negativa d’alló que ens passa, a mes, existeix la sor? La bona sort? O
la mala sort? Jo sincerament no ho crec
Nuestro producto
era el mejor, así que yo tenía la esperanza de que los clientes se dieran
cuenta de que nuestros competidores no ofrecían la misma calidad. Pero los
clientes no entienden de telas. Si de verdad hubieran sabido se habrían dado
cuenta.
Està molt bé
tenir esperança, pero si no canviem res les coses no van a canviar soles,no hem
de dependre del que van a fer les altres persones, hem de ser nosaltres els que
facen les coses, perque si no… mal anem per la vida….
Lo tuve todo en
mi mano, tuve todo lo que quise y lo perdí. La suerte nunca me acompañó.
—¿Qué hiciste
entonces? —preguntó Víctor.
—Nada. No sabía
qué podía hacer
Moltes vegades
no sabem el que podem fer, quan la situación ens supera, pero sempre es pot fer
algo, d’aixó estic seura, a mes, es millor fer qualsevol cosa, intentar-ho
aunque no ho aconseguixes que no fer res i quedar-te amb els braços creuats,
perque així de segr que no s’arregla res.
PÁGINA: 4
yo podía tener suerte,
si me lo proponía
Clar que si, tothom pot tenir sort si se’l proposa, tots tenim eixa
oportunitat, però hem de saber aprofitar-la, fer tot el que es puga perque si
no ens ho proposem mai arribarem a les nostres metes, sempre serán aixo, metes
sense aconseguir, però tot esta a la nostra mà
Adquirí un
pequeño taller que estaba a punto de cerrar. Lo compré con un crédito y con
todos los ahorros de que disponía
Ell es va
arriscar al fer-ho i realment en açó consisteix la vida, en arriscarse, perque
com molt bé diu el refrany: qui no arrisca no guanya. Pot ser el faças i no
t’isca bé, pero si no el fas ni tan sols dones l’oportunitat d’aconseguir-ho,
així que si vols quelcom arrisca’t i a fer-ho.
Nunca dejé un
problema del taller para el día siguiente. Intenté ser la causa de todo lo que
acontecía a mi alrededor.
Deixar les coses
per a demà… que bó seria no fer-ho però es molt complicat, la peresa moltes
vegades s’apodera de nosaltres i sempre està la típica frase de: Ho puc fer
demà, vinga demà sense fatal ho faig, i es la mateixa frase dia tras dia fins
que l’has de fer per al dia següent.
Som els
protagonistas de la nostra vida, no actors secundaris ni simples personatges
que apareixen en segon pla, així que si, hem de ser nosaltres la causa del que
ens passa, desencadenar nosaltres l’acció
Resulta difícil
creer que tú solo eres el motivo de tus éxitos. La suerte sonríe a quien el
destino caprichosamente escoge. A ti te sonrió y a mí no. Eso es todo, viejo
amigo.
No ha de
resultar tan difícil creure-lo, perque com he dit abans nosaltres som els
protagonistas i si no fem res no aconseguirem res, pero si ens movem i fem les
coses i obrim els nostres horizonts… aconseguirem molt més, arribarem a l’exit
o com am minim ens aproparem. Ames per a que et sonria la “sort” has de possar-te
tu enfront seua, es a dir, fer que et creues en el seu camí, has de voler que
t’agafe i fer per a que passe.
PÁGINA: 5
Quizás a los
sesenta y cuatro años uno ya no está para cuentos..., pero nunca es tarde para
oír algo que puede ser útil. Como dice el refrán: Mientras hay vida, hay
esperanza.
Aquesta frase ja diu molt ella sola, pero crec que puc completar-la,
quan la vaig lllegir vaig decidir posar-la perque em va fer pensar en que mai
es tard per a començar, per a trencar totes els teus esquemes i començar a fer
coses que no havies fet abans, bé per po, perque no et veies preparat o per
falta de confiança en tu mateix. Així que hui pot ser un bon dia per a començar
a fer totes eixes coses.
La suerte, a
secas, no depende de ti. La Buena Suerte, sólo depende de ti. Esta última es la verdadera. Mucho me temo
que la primera no existe.
Tot el que es bó
a aquesta vida hi ha que esforçar-se per a aconseguir-ho així que no cau de cèl…
PÁGINA: 6
La suerte sin límites.
Sin límite de tiempo ni límite de
ámbito.
Açó està molt
bé, molta sort i tot el que tu vullgues, però… quin aborriment la veritat, si
sempre tens sort, tampoc hi ha molta aventura a la teua vida, la majoria de les
coses et van a eixir bé perque tens sort, tampoc necesites esforçar-te molt
perque tot et va a eixir bé…
PÁGINA: 7
Ante la
dificultad de la empresa, la mayoría de los caballeros abandonaron el castillo
real, mascullando quejidos de protesta y dirigiendo miradas de desaprobación a
Merlín cuando pasaban junto a él.
El fet de que
alló que vols aconseguir siga difícil no
vol dir que siga imposible, tan sols que has d’emplear mes ganes en
aconseguir-ho, que no será tan fácil, abandonar mai, perque si fas açó mai
sabràs el que poguera haver passat, si l’habries aconseguit, per ami es molt
millor fer-ho i dir no he arribat a aconseguir-ho però l’intentat a dir que ni
tan sols l’intentat, perque es de covards.
PAGINA: 9
No es la primera
vez que me encuentro con alguien que no está a la altura que yo merezco
Estar a la
altura? A lo millor es ell el que no es trova a l’altura del gnom, mes bé jo
crec que es així. Tan sols per ser xicotet o perque li diu coses que no li
agradan en lloc d’acceptar-les es refugia en dir que el gnom no es trova a la
seua altura… es molt penoso…
Nott experimentó
lo que suelen experimentar aquellos a quienes «les dicen» que su suerte no es
posible: sintió algo de miedo. Pero lo más fácil era sustituir ese miedo por
incredulidad. «Sencillamente, no puede ser.»
Açó es el que
intentem fer moltes vegades no acceptar les coses i dir que no pot ser, ha
d’haver un altre cami, una altra resposta, doncs no, es el que es, i quant
abans s’asumix i s’intenta fer quelcom per a solucionar-lo molt millor, no
quedar-se dient que no pot ser, perque així no avances ni aconsegueixes res. A
més la “sort” sempre es posible, tan sols depen de tu
PAGINA: 10
-Actitud del gnomo con Sid-
Encara que es
trobe enfadat perque Nott l’ha molestat, no es culpa de Sid, així que no hauria
de pagar-ho amb ell i parlar-le de males maneres, l’educació per damunt de tot.
Açó també ens pasa als humans moltes vegades a la nostra vida, fem que paguen
les coses altres persones encara que no tinguen res de culpa, tan sols perque
ens han pillat a un mal momento o simplement perque estaven al lloc equivocat
en el momento equivocat..
Los dos decían probablemente
la verdad, pero era posible que la verdad de cada uno fuera distinta.
Açó ja ho vaig
dir en una altra frase d’una altre pel.licula, pero mai em cansaré de dir-ho,
així que: La veritat es molt subjectiva, alló que per a mi pot ser verdad, pot
no ser-ho per a una altra persona, com que el color blau es molt bonic, a una
altra persona pot ser no li agrada el blau i preferix el groc… Tot es molt
relatiu així que hi ha que entendre la veritat de cada persona, la veritat no
es quelcom universal, moltes vegades canvia d’una persona a una altra o d’un
lloc del mon a un altre
Se trataba
entonces de saber qué era lo
que hacía falta para que
naciera un trébol
Ja no es
tractava de trobar el trébol perque ja li han dit que no podía creixer en eixe
lloc, i en lloc de fer com l’altre cavaller que no l’accepta i cau a la
incredulitat, ell es centra en trobar una altra solución, buscar alló que li fa
falta per arribar als seus proposits
¿No sabes que sólo se
obtienen cosas nuevas cuando se hacen
cosas nuevas? Si la tierra no cambia, seguirá pasando lo mismo: que no
nacerá ningún trébol.
Aquesta frase ja
ho dit tot ella mateixa, així que no hem queda molt per dir, té tota la raó, si
no canvies tu la manera de fer les coses o les coses que fas, mai van a canviar
elles a soles, has de donar l’origen del canvi tu, i tan sols ho pòts fer tu,
nigú el pot fer en el teu lloc, es una cosa propia de cada persona.
Que tenía muy
pocas probabilidades, pero por lo menos ya
tenía algo
L’últim que hi ha que fer es rendir-se, sempre hi ha una posibilitat,
encara que siga molt molt xicoteta, i es millor que no tindre res, has
d’aferrar-te a eixa posibilitat si fa falta hasta amb els dents peró no
deixar-la escapar perque es l’unica que tindras
PAGINA:11
Como buen caballero,
sabía que hacer cosas diferentes era
el primer paso para lograr algo diferente.
Es lògic, si no
das eixe origen de canvi, les coses no canvien, no hi ha mes. Ho el dones o no
es produira cap canvi al teu voltatnt per art de màgia
Pensó que el
Gnomo decía su verdad. Pensó
también que Merlín
decía la suya.
Eran dos verdades aparentemente contradictorias.
Pero si se actuaba como él había hecho, aportando nueva tierra a la tierra de
siempre, esa aparente contradicción
se desvanecía.
«Que en el
pasado no hubiera tréboles no significa necesariamente que en el futuro no los
pueda haber, ahora que las condiciones de la tierra son distintas», pensó.
Si no posses tu
els ingredients necessaris per a fer la tarta, mai haurà tarta, es a dir, si no
fas tu perque les coses canvien no canvien, i no aconseguixes res de res. De la
teua força de voluntat i empeny per fer les coses bé es d’on t’ixen bé
PAGINA: 12
Sabía que no
podía fiarse de que dijera la verdad. Pensar así no le conducía a ninguna
parte, pero le tranquilizaba. Decidió dedicar el día a encontrar a alguien que
pudiera desmentir la información que le había dado el Gnomo. Eso pondría de
nuevo la suerte en sus manos.
Moltes vegades
com fa aquest caveller empleem el nostre temps en coses que no ens van a
conduir a cap lloc, quan podriem estar fent coses de profi encara que ens
abelllisca menys o que no siga el que volem, pero no perdre el temps.
PAGINA: 13
No me cuentes tu
vida. No me interesan tus problemas. Me iré enseguida. Solamente quiero hacerte
una pregunta.
Si comences a
parlar-le així a una persona, per lo menys per a mi ja has perdut tor el
respecte…A més si eres tu el que vols quelcom de l’altra, em pareix tan mal la
manera d’actuar de Nott que no tinc ni paraules, es una falta de respecte molt
gran..
Empezaba a creer
que tal vez a él nunca le llegaría la
suerte. Eso le provocaba un miedo más intenso que el que sintió el día anterior, después de hablar con
el Gnomo.
La “sort” no
arriba si tu no la cultivas així que esperar a que t’arribe de braços creuats
es de bojos, així no aconseguiras mai res… Ix al mòn i fas que la sort et trobe
a tu, es molt mes eficaç que esperar-la
PAGINA: 15
Entonces,
entonces... yo puedo ayudarte a ti y tú puedes ayudarme a mí!
Que hi ha millor
que el fet de que algú t’ajude? Ajudar tu, i que hi ha millor que poder ajudar
a algú? Que tant l’altra persona com tu us podau ajudar mutuament, rebre ajuda
i pode ser útil per a algú. Na relació d’ajuda mutua, es molt bonic i
gratificant
La vida te devuelve
lo que das. Los problemas de los demás son a menudo la mitad de tus soluciones.
Si compartes, siempre ganas más.
Era justamente
lo que había pasado: estaba dispuesto a renunciar al agua, pero paradójicamente,
se dio cuenta de que los dos necesitaban lo mismo, y de que con una sola acción, los dos salían ganando
Parlant
de bones maneres la gent s’entenc i pot fer per trobar solucions, si tu ajudes
t’ajuden i tot es bonic, pero si tu no estas disposat a ajudar a ningú no
esperes que la gent t’ajude, es clar que si que t’ajudaran, pero tu no experimentaras
la sensacio de benefici mutuo que es sent quan ajudes i t’ajuden,. Ames jo crec
en el Karma, es ce ralló de que la vida et dona el que tuu li dones, si fas
quelcom bó la vida et donara quelcom bó, pero si pel contrari li dones quelcom
roin ja saps el que ella et donara a tu… esta en la teua mà i no costa tant
ajudar a la resta
PAGINA :
17
—¡Vamos,
contesta! ¡Tengo prisa! —protestó.
—Estoy pensando.
Estoy recordando. Eres impaciente como la mayoría de los humanos. Deberíais ser
como los árboles, que tenemos mucha paciencia
Sent impacients
no s’aconseguix res mes que si et tomes les coses amb calma, inclus
s’aconseguix menys, perque si perds els papers no pots fer res, i el que ha de
pasar va a pasar igual, tant si estàs impacient com si no i es millor per a tu
no estar-ho
Estaba tan
obsesionado con tal realidad que no podía ver más allá. Realmente, escuchar a
otros decir lo que uno ya sabía no conducía más que a reafirmarse en la propia
evidencia. Cualquier persona que, como Nott, esté obsesionada por saber si hay o no tréboles en el bosque no podrá pensar
más allá de eso. No tomará conciencia de que es necesario hacer algo al respecto. Por eso, Nott
estaba tan abatido, se sentía víctima, se sentía utilizado, engañado. Se
encontraba en una situación en la que no veía ninguna posibilidad de éxito.
En lloc d’abatir-se es molt mes eficaç fer quelcom per a que canvie la
resposta, rendir-se es de covards hi ha que afrontar tot el que et vinga,
superar les adversitats amb alegría, aquesta frase diu ja molt per ella
mateixa, jo tan sols he intentat completarla un poc.
PAGINA: 19
«Cortar las
ramas viejas, liberarse de lo que ya no sirve, es siempre un impulso para la
vida del árbol y de lo que le rodea
Alliberar-se de
tot alló que ja no ens fa falta i ens estorba sempre es com un halit de
fresqura per a nosaltres, llevar-se las carregas de damunt, si hi ha quelcom
que t’està impedint continuar el teu camí el millor es desfer-se d’ell perque
t’està frenant
Sintió que
disfrutaba con lo que estaba haciendo, que se divertía, que se apasionaba y que
todo aquello tenía un sentido, fuera cual fuese el resultado final.
Si t’agrada el
que estas fent i creus que te un sentit sempre es fa amb mes ganes, mes
il.lusió i per tant millor, moltes vegades no fa falta saber quin va a ser el
resultat final, tan sols que va haver un, i que en eixe momento tu estàs bé,
amb aixó moltes vegades es suficient. Sentir que estàs fent coses utils, que
tindran un resultat es molt gratificant encara que a vegades la peresa ens
frena en aquests acts.
PAGINA: 20
Le costaba tanto
reconocer sus errores o fracasos que optaba por responsabilizar de los mismos a
otros. «Soy víctima de un error o de un engaño de Merlín», se decía.
Quantes persones
hi ha que fan açó… Es molt millor acceptar els errors perque així pots fer per
remediar-los si no, et creus que eres perfecte i així mai vas a poder millorar.
Els altres no tenen la culpa dels teus errors així que assumix-los perque son
teus i tan sols teus, per una altra part el que no has de fer es creure que els
errors dels altres son teus perque
tampoc es un extrem o un altre hi ha un term medi que es l’adequat.
PAGINA: 21
Aún no se ha cumplido
el plazo. Yo merezco la suerte, soy especial, pero llevo
muchos días aquí y nada indica que encontraré el trébol
Aquest home es un cregut, pensant així mai arribara a cap lloc, pensant
que ell com es especial no ha de fer res, tan sols esperar a que per art de
màgia li arrive la sort, i açó no passara mai, si tu no fas res per a possar-te
al seu camí la sort mai et va a trobar a ti, eres tu la que l’ha de trobar
Acabarás loco,
como casi todos los humanos que han deambulado por este bosque sin una meta
clara.
Aquesta
frase em va sugerir la idea de que clar, si no tens una meta clara, estàs fent
coses que no tenen cap sentit, coses que no saps per a que les estas fent, no hi
ha un horitzont al que vullgues arribar, tan sols coses sense sentit i açó si
que es de bojos. Es moltt millor primer marcar la meta i despres pensar, va, ja
se el que vull, ara, que he de fer per aconseguir-ho? Doncs açó açó i açó, i
fer-ho.
se alegró con amargura
porque «ese otro loco tampoco encontrará
el Trébol Mágico por mucho que se pasee por el bosque». Pensar en el fracaso de
Sid le tranquilizaba, le consolaba, incluso le alegraba. «Si no hay trébol
mágico para mí, tampoco lo habrá para él», dijo en voz alta, con rabia, y
convencido.
Es com quan
suspens un examen i la majoria de la clase també ha suspes, es a dir, et
consuela el fet de que no sigues l’uni, però no es una alegría, no es com el
planteja el llibre perque no es pensa de mala manera pero si que troves
consuelo en el suspes dels altres.
PAGINA: 22
Necesitaba inspiración,
perspectiva, La perspectiva, la distancia, tener el horizonte en la vista siempre
da ideas útiles e inesperadas
Suposem que tens
un poal en la mà. Un poal normal, una forma geomètrica, per a entendre'ns.
Depén de la posició en què ho poses, pots veure un simple quadrat en dos
dimensions, com a acabat de traure del paper; si ho inclines un poc, veuràs que
pot convertir-se en una piràmide com si la mirares des de dalt; i si ho gires
un poc més, veuràs un poal. Cal tindre en compte tots els punts de vista, ja
que cada un aporten una realitat i unes veritats diferents, quan més lluny
estigues, més panoràmica tindràs, potser arribes a tindre més perspectives que
enriquisquen la idea, o que l'airegen. Potser fins trobes coses que havies
rebutjat en un primer moment, només perquè estaves veient-ho des del lloc que
eixa mateixa cosa no es complia. Potser inclús trobes coses que no buscaves, o
que no tenen directa relació amb el que busques, només d'inclinar el cap, o
posar-te en el lloc d'un altre
trabajar hasta
el final
jajajaja, justament ara aquesta frase…. A poques setmanes de que s’acabe
el curs, tan sols queda l’ultim esforç i totes eixes coses, però es tracta de
l’esforç més difícil, ara de cara als ultims globals, que cada vegada son mes
dificils i tot mes complicat hi ha que oblidar l’estiu i treballar mab totes
les nostres ganes, pero clar, el calor, vore la piscina… no es fácil, però s’ha
d’aconseguir!
Aparentemente
innecesario, pero imprescindible».
Al nostre mòn hi ha moltes coses que aparentment son innecessaries però
que realment son imprescindibles, com el ferro del nostre cos, que encara que
siga en mo0lt baixa proporció es imprescindible. Hem de mirar mes enllà de la
quantitat, per pensar que es molt poc o que no te tant valor estem
subestimant-ho, perque potser sin eixa xicoteta cosa, no seriem nosaltres, o no
passaria res o no estariem açí…. Tot es imprescindible encara que siga poc.
Sid se dio
cuenta de lo importante que era valorar y reconocer lo alcanzado, o lo que él
definía como «la parte ya llena del vaso», así como concentrarse en lo que
pudiera faltar
Vore tot alló que ja hem aconseguit i valorar-ho es el primer pas,
perque una vegada saps el que tens també saps el que et falta per aconseguir i
pots anar amb ganes a per alló que et falta, però si no valores alló que has aconseguit
normalment est desmotives i una persona sense motivació no fa res, no es mou,
així que es tan important vore el que s’ha aconseguit com vore el que encara
falta
PAGINA: 25
Nadie puede
vender suerte. La Buena Suerte no se vende. Desconfía de los vendedores de
suerte.
Perque com diu
en una part el llibre, la sort sense res mes no dura molt, com quan et toca la
lotería, tan sols et dura eixa sort fins que s’acaben els diners mentres que si
tu fasper que la sort t’agafe, es a dir, treballes i t’esforçes les coses que
aconseguixes son molt mes duraderes, la sort que es ven no es sort, tan sols
una il.lusió que et fa molt feliç en un primer momento però despres ja no hi ha
res.
PAGINA:29
Antes de
dormirse, pensó también lo importante que era no cambiar la empresa propia por
la empresa de otro, es decir, la de la bruja por la suya propia.
Quan vaig llegar
aquesta frase em va sugerir que es clar, no es pot canvbiar, hi ha que tindre
la suficient confiança en la nostra empresa com para creure que la pugem traure
endavant i que som capaços, que val la pena, no canviar-la per una altra que
pareisca mes fácil, perque a mes de que perds tot el que tu ja has fet potser
siga una trampa perque les coses que
s’obtenen facilment normalment no son del tot senceres…Confia en la teua
empresa i lluita per ella, es la teua i la millor per a tu.
PAGINA:30
Los habitantes
del Bosque Encantado y del reino habitado no les prestaron atención. Sabían que
una vez al año, por esas fechas, se daba esa lluvia extrañade semillas verde
oro «que no servía para nada». De hecho, cada año suponía una molestia, pues
era una lluvia bastante pringosa...
Que
contradictori no? Tothom vol trobar la sort, aixó està clar, pero moltes
vegades el que passa es justament aixó, que som nosaltres els que li tanquem la
porta, no deixem que ens arrive, que trist, a més lis pareixia una molestia,
per aixó hi ha que vore mes enllà no quedar-se tan sols amb la molestia de la
pluja sino, que eixa es la pluja de la Bona Sort si has sabut donar-li les circunstancies per a
que es produisca i nasca, però no es fácil es clar, pero no imposible, tan sols
hi ha que treballar un poc, un exemple d’açó es Sid
PAGINA:31
En contra de lo
que muchos piensan, yo no reparto suerte,
sencillamente me ocupo de diseminarla en todas partes por igual. Los Tréboles Mágicos nacieron porque tú creaste las condiciones adecuadas
para ello. Cualquiera que hubiese
hecho lo mismo hubiera creado Buena Suerte. Yo me limité a hacer lo que
siempre he hecho. La Buena Suerte que llevo conmigo está siempre ahí. El problema es que casi todo el mundo
cree que no es necesario hacer nada.
La
Bona Sort sempre es ahí pero de vegades no som capaços de vore-la o la rebutjem,
a més tan sols està a la nostra mà el tindre “sort” o no, depen del que fem
nosaltres, si vols i t’esforçes crees les condicions necessaries i la sort
arribara a tu, pero si no fas res les coses no canvien soles ni la “sort”
arriba ella soleta a la teua mà.
La suerte es la
suma de oportunidad y preparación, Pero la oportunidad... siempre está ahí.
Aquesta frase
resumix tot el que ja he dit anteriorment, pero quan la vaig llegar em va
agradar molt, crec que es una d’eixas frases que tàcompanyen a la teua vida i
es queden marcades al teu cap, així que he decidit possar-la encara que ja la
haja dit en les altres frases.
PAGINA:33
Había
suficientes Tréboles Mágicos, también
para ti. Pero te abandonaste a ti mismo: no creíste en ti. Es más, esperaste siempre que los demás te
regalaran su suerte.
Si fem açó mai tindrem sort, el primer pas per a aconseguir quelcom es
confiar en un mateix, en que ho pots lograr si te’l proposes, però es clar que
es molt mes fácil dir que no pots i esperar a que una altra te’l faça, doncs
moltes vegades no hi ha un altre camí, cap persona ho pot fer per tu, tan sols
tu mateix ho pots aconseguir
Tu visión de
esta empresa era demasiado limitada y carecía de la pasión, el entusiasmo, la entrega,
la generosidad y la confianza necesarias para llegar a obtener cuantos tréboles
mágicos de la Buena Suerte hubieras querido.
Moltes vegades
som nosaltres mateixos els que ens limitem, ens creem els nostres propis limits
que pensem que no podem pasar, però aquestos tan sols son imaginaris i
sincerament a mi em dona molta rabia possar-me limits a mi mateixa, perque se
que puc aconseguir mes i fer les coses millor pero em limite jo0, i així no s’avança,
així que ha trencar els limits que ens impossem i a donar el maxim de nosaltres
TÚ decidiste creer para ver. TÚ creíste en lo que
habías hecho, aun cuando te dijeron que te podían vender la suerte
—Pero, y esto es
lo más importante, Sid, TÚ DECIDISTE NO CONFIAR EN LA CASUALIDAD PARA ENCONTRAR
EL TRÉBOL, Y PREFERISTE CREAR LAS CIRCUNSTANCIAS PARA QUE ÉL VINIERA A TI.
Y sentenció:
—TÚ DECIDISTE
SER LA CAUSA DE TU BUENA SUERTE.
Aquesta frase ja ho diu tot ella mateixa al igual que moltes altres,
però com que m’han fet pensar la he posat. En resum que si no creus tu en tiu
mateix estàs perdut, el primer pas es creure en un mateix i despres crear les
circunstacies
PAGINA:36
David había
decidido, a sus sesenta y cuatro años, empezar a crear Buena Suerte.
...¿Cuánto
tiempo esperarás tú?
A LES ULTIMES PAGINES DEL LLIBRE HI
HA MOLTES FRASES QUE PARLEN DE “LA SORT” HE ESCOLLIT LES QUE MES M’HAN AGRADAT:
«Existe una
puerta por la que puede entrar la Buena Suerte, pero tú tienes la llave.»
Proverbio japonés
«Tú eres el
motivo de casi todo lo que te sucede.»
Niki Lauda
«¿Y cuándo
piensas realizar tu sueño?», le preguntó el Maestro a su discípulo.
«Cuando tenga la
oportunidad de hacerlo», respondió éste. El Maestro le contestó:
«La oportunidad
nunca llega. La oportunidad ya está aquí.»
Anthony de Mello
FINALMENT:
Primera
Regla de la Buena Suerte
La suerte no dura
demasiado tiempo, porque no depende de ti.
La Buena Suerte
la crea uno mismo, por eso dura siempre.
Segunda
Regla de la Buena Suerte
Muchos son los
que quieren tener Buena Suerte, pero pocos los que
deciden ir a por
ella.
Tercera
Regla de la Buena Suerte
Si ahora no
tienes Buena Suerte tal vez sea porque las
circunstancias
son las de siempre.
Para que la
Buena Suerte llegue, es conveniente crear nuevas
circunstancias.
Cuarta
Regla de la Buena Suerte
Preparar
circunstancias para la Buena Suerte no significa buscar sólo el
propio
beneficio. Crear circunstancias para que otros también ganen
atrae a la Buena
Suerte.
Quinta
Regla de la Buena Suerte
Si «dejas para
mañana» la preparación de las circunstancias, la Buena
Suerte quizá
nunca llegue. Crear circunstancias requiere dar un primer
paso... ¡Dalo
hoy!
Sexta
Regla de la Buena Suerte
Aun bajo las
circunstancias aparentemente necesarias, a veces la Buena
Suerte no llega.
Busca en los pequeños detalles circunstancias aparentemente
innecesarias...,
pero ¡imprescindibles!
La Buena Suerte
39
Séptima
Regla de la Buena Suerte
A los que sólo
creen en el azar, crear circunstancias les resulta absurdo.
A los que se
dedican a crear circunstancias, el azar no les preocupa.
Octava
Regla de la Buena Suerte
Nadie puede vender
suerte.
La Buena Suerte
no se vende.
Desconfía de los
vendedores de suerte.
Novena
Regla de la Buena Suerte
Cuando ya hayas
creado todas las circunstancias, ten paciencia, no
abandones. Para
que la Buena Suerte llegue, confía.
Décima
Regla de la Buena Suerte
Crear Buena
Suerte es preparar las circunstancias a la oportunidad.
Pero la
oportunidad no es cuestión de suerte o azar: ¡siempre esta ahí!

BONA SORT