Pel.licula: Juno

 

 

 

 

Son los mejores muebles de salón desechados que he visto en mi vida – 01:35 –

Les coses que nosaltres despreciem perque creiem que ja no valen o no tenen utilitat poden ser  perfectes per a altres, així que el bonic, el lleig, el bó o el roín es molt subjectiu per tant cap cosa ni cap persona es menys que altre, tan sols diferent depenent dels ulls que ho miren.

A més a la pel.licula es veu que li pareixen tan bonics pels records que li porten, açó també juga un important paper en els nostres gustos, no es tant l’objecte com tal sinó els records que ens porten, perque una gran part de nosaltres està formada per records, ero coses que hem viscut i ens han anat formant, som com som per les nostres experiències.

                                                                                                   

-Vienes a hacerte otra prueba?

+Creo que la primera no era fiable, el signo de mas era como muy de división, asi que no me convene – 04:20 –

Quan hi ha quelcom que no ens agrada o que volem que no ens passe ens consta molt acceptar-ho i sempre intentem que desaparega o que no siga real per a no haver d’afrontar-ho, el neguem per a protegir-nos de les conseqüències que ens va a portar eixe fet, però per molt que vulguem ocultar-ho no es possible, el primer que hi ha que fer es acceptar-ho i contar-ho a les persones que van a estar al teu costat i junts trobar una solució encara que parega que no la té.

 

-Estás enamorada

+No, en realidad es muy complicado – 08:39 –

Mmmm... Aquesta frase em va deixar pensant, com saps si realment estàs  enamorada? Supose que quan arriba el moment es sap, però no sé, crec que es una d’eixes preguntes que no es pot respondre, hi ha persones que no saben la resposta i altres que ja ho han experimentat que no saben com respondre. L’amor es complicat, i a més molt estrany, ens pot fer molt feliços però també ens pot fer estar malament, i no depén de ti, no pots fer res, no es poden controlar els sentiments, a l’igual que no podem decidir de qui ens enamorem.

 

Prefiero cortarlo de raíz, antes de que empeore – 10:40 –

Tant de bó sempre ens donarem compte dels problemes a temps de poder tallar-los d’arrel, però no sempre es així, moltes vegades ens adonem quan ja es massa tard, quan la solució no es tan fàcil...

Al cas de la pel.licula, com que es tracta d’un bebé, es mès complicat, ja que es un èsser viu, però si es vol abortar el millor es fer-ho quant mes pormpte millor.

 

Tú haz lo que tengas que hacer – 10:50 –

Aquesta frase delega molta responsabilitat en la persona perque no sempre es sap quina es l’opció mes correcta, el que has de fer, es voler oblidar el problema i deixar tota la carrega en l’altra persona, es una frase molt cómoda.

 

No lo reconocen porque se supone que les van las animadoras perfectas – 12:09 –

Sempre intentant aparentar quelcom que no som... estic un poc farta ja, la veritat, es molt mes senzill ser nosaltres mateixos i ja està! Perque ocultant les coses tan sols ens fastidiem nosaltres mateixos, li han d’agradar les animadores perque es el que ha possat la societat, que els xics així han d’eixir amb animadores... Per què?

 

A més les animadores no son perfectes pel simple fet de que siguen animadores, no hi ha cap persona perfecta, tots tenim imperfeccions, altre estereotip, totes les animadores son perfecte, per aixó si no ho eres no pots entrar en el grup de les animadores....

No me importa, creo que algo aportas a la mesa – 12:42 –

Tothom pot aportar quelcom , de fet cada persona que coneixes al llarg de la teua vda et dona una part seua, part de la seua energía, com que cada persona es diferent tos poden aportar a la mesa per a completar les carències de la resta, no hi ha que despreciar a ningú perque no saps alló que pot aportar i que tu no pots fer-hoç

 

No he podido hacerlo – 19:02 –

No sempre podem fer el que volem, o creem que es millor, perque sempre tenim esa consciència que ens diu que no, que no es una bona opció que pot haver una altra solució, que es el que passa a la pel.licula, no pot desfer-se d’un ser que porta dins i per aixó decideix buscar una altra via d’escape

 

Quizá me canalizen como desinteresada – 19:48 –

Intentar trobar el costat positiu al que ens passa, es una cosa un poc dificil en algunes ocasions però jo crec que totes les situacions tenen la seua part positiva, tan sols hi ha que anar apartant les parts roines fins arribar a la positiva.

No totes les persones son capaçes de fer actes desinteresats per altres i es una cosa d’admirar, encara que pense que al fer eixes coses la sensació que et produeix es molt millor que la que et pot aportar una altra cosa. Donar-te un poc als demés sense voler rebre res a canvi i poder vore el que produeix en l’altra persona es una de les sensacions mes boniques que hi ha.

 

-Pareja sana...

+No quiero darle el bebe a ninguna pareja que se describa como sana, quiero algo mas atrevido – 20:21 –

Com saben que son una parella sana? Cap parella es sana 100% totes tenen les seues coses, si foren sanes de veritat tot seria molt aborrit, a mes jo no crec que me fiara de ningú que es defineix com sa.

 

-Es tan... diferente – 21:47 –

Millor! Es ella mateixa, sense intentar aparentar alló que no ès, té personalitat i no li dona por mostrar-se tal i com es, a mi m’agrada molt mes el que es diferent a la resta, perque estic farta d’anar pel carrer i vore a totes les persones iguals, totes les xiques vestides de la mateixa manera, amb el cabell igual....

Al tindre les seues propies idees, personalitat i gustes com que no coincideixen amb les teues ja ha de ser diferent? O a lo millor el diferent eres tu? Per aixó cap persona es millor que l’altra, tan sols distintes

 

-Nunca pensé que fuera capaz – 23:39 –

Tendim a subestimar a la gent, tothom es capaç de fer coses que ni imaginem, tan sols hi ha que donar-lis un vot de confiança, un poc d’anims, ens poden sorprendre, la motivació que tenen o que nosaltres lis donem pot fer molt, no es el mateix intentar fer les coses amb motivació i ganes que si les fas sense cap tipus de motivació i a desgana perque el resultat es completament distint.

 

No estoy preparada para ser mamá – 24:30 –

Es pot estar preparada per a ser mama? Crec que sempre estrà eixa pòr a que quelcom isca malament o que no sapies com fer les coses, com van a pasar, el seu desencadenament... a pesar de tindre a la teua familia i les persones que et volen que et van a judar sempre dona por, i si sent ja madures i tenint una certa edat dona por, a una xica de 16 anys encara li dona mes, perque a eixa edat no tens un futur clar, ni una maduressa economica, i a vegades no eres capaç de cuidar-te a tu mateixa no parlem de tindre un fill...

 

Creia que eras de las que sabia cuando decir basta – 24:57 –

Quan el pare li diu aquesta frase a la seua filla es nota molt la decepció, la tristesa que porta damunt, però encara així ajuda a Juno, com els pares no hi ha res, encara que fem el pitjor del mòn van a estar ahí, perque l’amor que ens tenen es molt mes elevat, pares tan sols tenim un així que hi ha que cuidar-lo perque siga com siga es el nostre i ens vol molt

 

No se que clase de chica soy en realidad – 25:02 –

Jo pense que mai ens arribem a coneixer del tot, sempre estem canviant, som una continua evolució, anem aprenent, experimentant, destapant parts de nosaltres que estaven escondides baix de mil capes de superficialitat... Som tot un misteri.

Realment m’agradaria molt arribar a coneixer-me alguna vegada, peruqe es com que si, conec el meu físic, pero a vegades pense que es com que tu tan sols utilitzes una coberta i dins de ti hi ha diferents versions de tu mateixa que ixen en diferents situaciones, pero que realment no son versions, si no que el seu conjunt son  tu mateixa, penses d’una manera pero  que pot canviar depenent de la situació, es a dir, no penses el mateix quan tens 12 anys que quan tens 16, i a més mai sabem en una situacuió com podriem arribar a actuar...no se, es complicat d’explicar

 

No, no, no, no quiero ni fotos, ni notificaciones – 29:30 –

Pensem que al no vore aixó ens podem oblidar completament, es mes fàcil oblidar-ho, pero jo crec que una cosa així mai es pot fer com que no ha passay, sempre queda ahí, pero evitar les evidències ens resulta molt més fàcil, perque es com que no va amb nosaltres, com que no ha succeït ja que no conservem proves.

 

Solo quiero que el bebe pueda estar con gente que lo quiera y sean buenos padres. Ya veis, yo todavia voy al intituto, no estoy preparada para esto – 30:20 –

El bebe per damunt de tot, es responsable el fet d’asumir que no està preparada per a tindre un fill ja que encara va a l’institut i en lloc de desfer-se d’ell el dona a una familia que el vol i el va cuidar bé.

 

Creo que las dos deberiamos limitarnos a lo que sabemos – 39:47 –

No m’agrada gens la gent que intenta aparentar saber sobre algun tema quan en realitat no té ni idea, tan sols vol fer com que sap de tot, es tan depriment... es molt mes fàcil asumir que no ho saps i ja esta.

A l’igual que tampoc m’agrada la gent que s’endinsa en la vida d’altres sense coneixer-los, ni a ells ni a les seues circumstancies que les fan fer el que fan o comportar-se com ho fan, perque si no ho saps no tens dret a opinar així que millor que es mantengan amb la boca tancada

 

Espero que esteis preparados ( para el bebe) – 42:51 –

Es pot estar preparats per a un bebe? Per molt llibres o guies que lliges no saps el que va a pasar, es aprendre dia a dia amb el xiquet, no es pot estudiar ni fer-se cap idea perque cadascun es diferent i has de saber com es el teu fill, sense llibres ni guies ni res.

 

Ya pasamos por una situación así y no salió bien – 47:07 –

No sempre ha de passar el mateix, així que no ens ha de parar el fet de que haja ixit malament, pot ser si tenim una altra oportuitat isca completament perfecte, hi ha que tindre un poc d’esperança, perque si no mai tornarem a intentar fer les coses i es molt dificil aconseguir-les a la primera així que rara vegada aconseguirem el que volem, hi ha tornar a intenatr les coses sense que ens pare el fet de que ens haja eixit malament.

 

He hecho muchos sacrificios por ti – 49:32 –

Fels nostres pares fan mols sacrificis per nosaltres i nosaltres no ens adonem del que fan, es un poc trist... hi ha que valorar mes les coses que fan per nosaltres perque tenim molta sort i no ens domen compte...

 

Todo lo demás suena ñoño en comparación – 58:30 –

Aquesta frase em va agradar molt pel fet de que diu en comparació, perque es aixó tot pot ser o no ser depenent de amb que es compara. HI ha molta diversitat de gustos i per aixó hi ha que respectar tots.

 

Tenia un par de ovarios, deberias sentirte orgullosa de estar en su estado – 1:05:03 –

No hem de mirar les coses amb ulls de vergonya, negativitat, si no vore que no es tan roin, que ha hagut mes gent en la nostra situació i si ells la han passat perque nosaltres no el vam a fer?

 

-Ya no estamos enamorados

+Si lo estuvisteis alguna vez, podeis volver a estarlo, es que no te esfuerzas lo suficiente – 1:07:12 –

A l’amor no es qüestió d’esforçar-se per sentir quelcom que ja no hi es, perque els sentiments no es poden controlar, pero si es pot esforçar-se en que la flama continue en la parella, fer cada dia quelcom per l’altra persona, una sorpresa o un simple et vull pot fer molt.

 

No me doy cuenta de cuanto me gusta estar en mi casa hasta que llevo un tiempo en otro sitio – 1:14:43 –

No ens donem de quant ens agrada o estimem les coses o les persones fins que les perdem, quan veus que ja no tornarà a ser com abans, que tot ha canviat i que no pots tornar enrrere, així que a cuidar a les persones.

No ens adonem del que tenim i el que el volem fins que no el tenim i esta clar que com en casa en cap lloc, desde el meu punt de vista la teua casa es com la teua zona de confort moltes vegades, eixes parets t’han vist creixer, plorar, riure... i es un lloc on generalment pots ser tu mateixa.

 

Ocupandome de cosas que superan mi nivel de madurez – 1:14:55 –

Molta gent ha d’enfrontar-se a coses que superen el seu nivell de maduressa, coses que no tenen edat de tindre que afrontar però no lis queda una altra opció, em pareix molt trist, açó pot ser a nivell de que passe quelcom en la teua familia i tigues que asumir un paper que no et tocaria a tu o a nivell dels xiquets que ja estan treballant i cuidant als seus germans com si foren els pares...

 

Estoy perdiendo mi fe en la humanidad... me pregunto si pueden estar dos personas juntas para siempre, personas enamoradas, necesito saber que si es posible – 1:16:23 –

Moltes vegades pense el mateix, que estic perdent la fe en la humanitat, en quant a l’amor, clar que dues persones poden estar jkuntes tota la vida, pero no sempre es fàcil, a més també es important el fet de que siga acceptat per tots els familiars i que siga tot be vist. Pero dues persones clar que poden passar la vida junts i estimar-se tant com al principi, pero es molt dificil trobar a eixa persona...

 

Lo mejor que puedes hacer es encontrar a una persona que te quiera tal y como eres, esa es la clase de persona que vale la pena – 1:16:39 –

Clar que si, pero... eixes persones no cauen dels arbres, costa molt trobar-las i potser no arrives a trobar-la mai, pero hi ha que besar a molts sapos fins que tìsca princep, així que mai hi9 ha que perder l’esperança en trobar eixa persona. Alguns diuen que tenim dues pulmons, dues cames, dos braços... i tan sols un cor perque l’altres el tenim que trobar, doncs jo no ho crec, tampòc crec en eixa persona perfecta per a tu, tan sols en que hi ha un persona amb la que pots congeniar i estar a gust i es la millor per a tu.

 

Decidí no decirle a Blake que iba a parir porque tenia una competicion muy importante y no queria que se preocupase, pero se dió cuenta de todas formas – 1:22:50 –

Si de veritat l’importes a eixa persona no fa falta dir-li les coses moltes vegades perque ell esta pendent de tu, de com et trobes o del que t’està passant.

 

Es el queso de mis macarrones y ya sé que la gente se enamora antes que resproducirse, pero la normalidad no es nuestro estilo – 1:30:02 –

l’ordre dels factors no altera el producte no? A més cadascun es lliure de fer les coses com vullga i potser si hagueren ocorregut d’altra manera no hagueren acabat junts.

Una altra vegada apareix la paraula normal, es normal perque ho fa la majoria de persones? I si... estem equivocats? I si el que es normal es alló que tan sols fa un poc grup de persones? Mai es sabrà la resposta, o si existeix la normalitat, doncs jo crec que tampoc fa falta que s’establisca el que es normal i el que no en algunes situacions perque que mes dona? Si et fa feliç i no molestes a la resta eres lliure de fer les coses de la manera que vullgues