PROLOGUE:
Quan realment es vol quelcom, per molt difícil, complicat
o imposible que siga es pot perseguir eixe somnmi i apropar-se. NO hi ha que deixar-lo
escapar perque algú et diga que no pots, no oblidar el que es important per a
un mateix. Rendir-se es la pitjor cosa que pots fer, perque mai sabràs el que
hauria succeit si l’hagueres intentat un poc més, si potser l’haurias
aconseguit.
*los soñadores conocen la verdad de los niños, la primera y más
"real" de todas las verdades
Perque no han abandonat la manera de vore les
coses del xiquets, amb curiositat, interés pel desconegut, com si tot fora
meravellós, com si no tingueren impediments, com si foren superheroins que
pugueren aconseguir tot
* desear es tener y
que tener es crear
Si realment vols quelcom i el vols de veritat
lluitaras per ell i l’aconseguiràs, perque no et rendiràs, crearàs noves
possibilitats, nous intents
* Todas las personas mayores fueron
niños. (Pero muy pocos lo recuerdan.) – Dedicatoria
Açó es la raó encarnada.
Moltes vegades les persones majors actúen com si sempre hagueren tingut l’experiència,
sense tindre en compte que ells varen adquirir eixa experiència per les seues
equivocacions quan eren jovens.
CAPÍTOL 1: El Dibuix 
Moltes
vegades deixem a un costat les coses importants i ens preocupem per
superficialitats. Mai hauriem de dir-li a ningú que no serveix per a quelcom,
si li fa feliç val la pena, al mateix que val mes els valors d’una persona que
l’inteligent que pot arrivar a ser. Estem massa marcats per la societat, hem de
mirar més enllà. Al fer-nos majors perdem una part de nosaltres, ens tornem més
racionals, realistes…
*Dibujé entonces el interior de la serpiente boa para que las
personas mayores pudieran comprender. Ellas siempre necesitan explicaciones
Mai es deixen portar, tot ha de tindre una
explicació, però desgraciadament no sempre hi ha, hi ha coses que son
inexplicables, pero les persones majors sempre volen demostracions, no deixen
que la seua imaginació vole.
*Las personas mayores me aconsejaron dejar a un lado los dibujos
de serpientes boas, abiertas o cerradas, e interesarme más por la geografía, la
historia, el cálculo y la gramática. Fue así como abandoné, a los seis años de
edad, una magnífica carrera de pintor
Per que no podem deixar que cadascun faça el
que vullga i sempre hem de trencar els somnis del xiquets en lloc d’animar-los
a aconseguir el que volen? Si hagueren deixat que continuara amb el seu sommi
potser arrivara a ser un pintor famós, pero sempre estem trencant esperances i
condicionant als xiquets a que siguen com nosaltres volem…
*Las personas mayores jamás comprenden nada por sí solas, y es
agotador para los niños tener siempre que darles explicaciones.
Les persones majors es creuen que pel simple
fet de que siguen majors tenen mes raó que els xiquets, per aixó no volen
comprendre el que lis diuen creient que son bogeries, es creuen superiors i no
admiren l’imaginació i la manera de vore les coses que tenen el xiquets.
CAPITOL 2: L’ovella 
A vegades ens sorprenem els contratemps, les millors coses son les
inesperades. Si te’l proposes el pots aconseguir tot, l’imaginació es un dels
millors recursos i els xiquets son els que més ens poden fer pensar
*en ese momento recordé que yo había estudiado sobre todo
geografía, historia, cálculo y gramática, y (ya un poco malhumorado) le dije al
caballerito que no sabía dibujar. Me respondió:
—No importa. Dibújame una oveja.
Moltes vegades deiem que no sabem fer quelcom, però si no
l’intentem mai ho sabrem, a més no sempre el que mes importa es el resultat,
sino el fet de que l’hages intentat, el teu esforç per complair a l’altre, que
l’has intentat per ell, que significa per a tu i no t’has donat per vençut
sense intentar-ho
CAPÍTOL 3: Asteroid B612
No
es important la distancia que recorrem, es més important com la recorres. A
vegades intentem saber mes del que podem o deben i no aconseguim res així.
*Y si te portas bien, te daré una cuerda para atarla por el día. Y un
poste.
La proposición pareció molestar al principito.
—¿Amarraría? ¡Qué idea tan rara!
—Pero si no la amarras, se irá a cualquier parte y se perderá... –
Sempre volem llevar la llibertat, per a
aconseguir el que volem sense importar-nos alló que estem fent malament, tan
sols mirem per nosaltres mateixos, som molt egoistes
*Hacia adelante no siempre se puede llegar muy lejos...
Si no tens un
lloc on arrivar, com saps en que dirección has de caminar?
CAPÍTOL 4: L’astrònom
Per molt que es diga que l’apariència no importa, per desgracia
a la nostra societat si que importa, la majoria de les persones jutgen per l’aspecte,
si eres diferent no t’accepten igual. Ens fixem moltes vegades en coses sense
cap importancia oblidant la resta. I tot açó ho ha aconseguit la societat, els
mitjans de comunicacio….
*Pero la gente no lo creyó a
causa de su ropa. Las personas mayores son así.
L’apariència física…Sempre estem amb el
mateix, si no vas com tota la resta ja et miren mal, ets com un estrany, el
fisic no ho es tot, hauriem de deixar un poc a un costat l’apariencia i
coneixer a les persones com tal, perque si som tan superficials mai anem a
coneixer a una persona de veritat, ja que les persones que nosaltres volem
coneixer son les que están encadenader als estereotips marcats per una societat
superficial.
A més, jo sincerament ho he comprobat, perque
abans era molt superficial, però per sort, potser les situacions, les
experiències, m’han fet canviar, i es molt millor fixar-te en la persona que en
com va vestida perque aixi pots coneixer-la realment, no que si canvia la seua
menra de vestir siga com si ja no la coneixeras
*Las personas mayores aman las cifras. Cuando ustedes les hablan
dé un nuevo amigo, nunca preguntarán lo esencial – …. - *“Pero nosotros, que
comprendemos la vida, nos burlamos de los números.”
No tot es pot demostrar amd xifres, les coses
de la vida no sempre tenen una explicació una resposta aixi que per que sempre
tenim que necesitar xifres, demostracions…? Quan la majoria de vegades no hi
ha. Jo no sabria com donar-li xifres a una persona per a que sapia que l’estime,
la vida es molt mes que els números, es viure, no sempre estar preocupats per
les coses que hem de demostrar
*Es triste
olvidar a un amigo. Todo el mundo no tiene un amigo
Quina raó té aquesta frase, es molt triste
haver d’oblidar a eixa persona que es tan difícil de coneixer, i quan has
aconseguit coneixer haver d’oblidar-la, haver d’oblidar a qui en un moment de
la teua vida ho ha sigut tot, que sempre estaba ahí, amb qui vas compartir moltes
coses, rialles, experiències, i que per quelcom ha desaparegut de la teua vida,
ja no es el mateix, mai tornara a ser com abans, per aixó no hi ha que deixar
que arrive a eixe punt, valorar mes les verdaderes amistats i cuidar-les no
deixar que es vagen com una brisa d’aire deixan-te gelada pensant que no
tornarà i l’has tingut tan prop.
*Mi amigo no daba nunca explicaciones.
Altra vegada? Sempre buscant explicacions,
pot ser no tinga, a més val més els actes que tot el que et puga dir una
persona.
CAPÍTOL 5: Los baobabs
Quan mes es coneix a les persones es quan menys intenten ser
perfectas. Tot en exces es perjudicial. A vegades es massa tard per a fer les
coses, ens confiem en que tot s’arreglarà sol però a vegades hem de donar el
primer pas, vore’ns en situacions d’urgència en spot fer que fem coses que mai
ens haguerem imaginat.
*si se trata de una planta maligna, es necesario arrancarla
enseguida, tan pronto como uno la reconozca.
Es millor fer les coses en el seu moment,
perque despres potser siga massa tard, la pereza mai es bona,
*"Cuando uno termina su aseo por la mañana, se debe hacer,
cuidadosamente, el aseo del planeta.
Hem de cuidar el nostre planeta, els essers
humans hem arribat fa res i ja ens estem carregant el planeta, mirem molt pels
avantatges tecnologics, a vore qui fa l’invent mes increíble, carregant-nos els
boscos per a construir… però amb aixó que aconseguim? No seria millor cuidar el
lloc on vivim? En lloc de fer tantes xorrades centrar-nos en protegir el nostre
hábitat.
*Cuando dibujé los baobabs
estaba animado por el sentimiento de la urgencia.
El trovarnos a una situación d’urgéncia pot
fer que fem coses que no ens imaginariem, però es el que ens manté vius. No tot
hi ha que fer-ho per una situación d’aquestes, també podem fer una bogeria per
gust, perque son les coses diferents, les coses que fem sense pensar les que
realment li donen color a la vida, sino seria tot tan monotom…
CAPÍTOL 6: Las puestas del sol
A vegades oblidem el lloc on estem ansiant que tot torne a ser com
abans, estar on estavem, trobem a faltar coses que abans no lis donavem el
valor suficient i es quan no les tenim quan lis donem l’importància que tenen.
*después te reíste de ti mismo
Açó es el millor que podem fer, per a mi el
sentit de la vida es la felicitat, així que… que millor que reírse d’un mateix?
No fa mal a ningú i a més pots i significa que t’acceptes tal i com eres i pots
traure la part bona dels teus defectes.
*Amo mucho las puestas de sol. Vamos a ver una puesta de sol.
Hi ha xicotets detalls que no valorem, coses
tan “insignificants” com una posta de sol pot fer-te senir la persona mes feliç
del mòn, ja que tot té realment que nosaltres li donem i hi ha coses que no
apreciem perque com ni son cares, ni res, pensem que no tenen valor pero
realment son les que mes tenen
CAPÍTOL 7: El señor carmesí
Ens centrem en coses que realment creem que valen la pena,
oblidant les coses que realment ho son, no ens fixem en els xicotets detalls o
els plaers naturals. No cuidem el nostre mòn
*—¡No, no! ¡Yo no creo
nada! Te contesté cualquier cosa. ¡Yo me ocupo de cosas serias!
Qui decideix si es tracta d’una cosa seria o
no, el que per a mi es una cosa seria de molta importancia per a altra persona
potser no ho siga però açó no significa que no tinga importancia. Dir qualsevol
cosa es molt perillos perque les paraules desprs poden jugar en la teua contra,
no pots dir res a la babalà i menys sobre un tema que es important per a algú
tan sols pe a que et deixe tranquil
*Conozco un planeta donde hay un señor carmesí. Jamás ha aspirado
una flor. Jamás ha mirado a nadie. Jamás ha amado a nadie. Jamás ha hecho otra
cosa que sacar cuentas. Y todo el día se repite como tú: "¡Soy un hombre
serio! ¡Soy un hombre serio!", y eso lo infla de orgullo. Pero no es un
hombre, ¡es un hongo!
Aquesta frase ja ho diu tot per ella mateixa,
si no fem res mes que coses series i les que estem obligats a fer, estem
vivint? O tan sols estem robotitzats?
Que no
tot en la vida es feina, que no viure lliutant es com si ja estigueras mort
*¡Es
tan misterioso el país de las lágrimas!
Moltes vegades plorem sense saber el per que, o pensem
que es per una cosa pero despres ens domen compte de queno es per aixó, que ni
tan sols sabem la raó pero plorem, es queda en un misteri i encara així plorem.
A més les llagrimes no sempre tenen el mateix significat, pots plorar per
tristesa, alegría, dolor…
CAPÍTOL 8
La rossa
La vanitat fa perdre molt a les persones. Les mentides sempre acaben
descobrint-se i mai torna a ser igual. Moltes vegades tan sols en fixem en els aspectos
negatius de les persones o situacions, igual que no valorem tot el que fan per
nosaltres, tan sols mirem el roin. Deixem abandonades a persones que han fet
molt per nosaltres, oblidant-les
*no se debe escuchar jamás a las flores. Hay que mirarlas y
olerlas. La mía perfumaba mi planeta, pero yo no sabía disfrutarlo.
Hi ha saber vore les coses bones de la gent,
no tan sols el que fan mal, aceptar-los tal i com son i aprofitar cada segon
que passem amb ells perque a lo millor despres es massa tard
*Debí haberla juzgado por sus actos y no por sus palabras.
Tendim a jutjar per coses que no tenen tanta
importancia com ens pensem oblidant els actes que son esl que realemtn
demostren les coses,ja que amb paraules tu pots dir el que vols pero no te
perque ser veritat, mentre que amb els actes de dia a dia es com realment es
coneixen a les persones
CAPÍTOL 9: Deixant el planeta
Ser xicotet a vegades té avantatges. L’orgull no es la millor
arma, hi ha que abandonar-lo i lluitar pel que un realment vol.
*No quería que la viera llorar. Era una flor tan orgullosa...-
A ningú ens agrada que es veuan en el momento
on mes fràgils estem, a mi personalemnt no m’agrada que la gente m vea sense
cap filtre, perque una vegada que et coneixen de veritat es molt mes fácil que
et façen mal, ja que tu tambe has depositat la teua confiança i amb açó un
troçet de ti en ells, eixe troç ara els pertanya a ells i esta a les seues mans
trencar-ho
CAPÍTOL 10: El rei
El poder en alta mesura es roin, no es
pot pretendre que tots t’obeïsquen tot. Hi ha que manar de manera raonable. No
pots obligar a ningu a que es quede al teu costat, així com el rei no pot
obligar al princep que es quede amb ell
Porque el rey quería, sobre todas las cosas, que su autoridad
fuera respetada. No toleraba la desobediencia. Era un monarca absoluto. Pero,
como era muy bueno, daba órdenes razonables.
*Es necesario exigir a cada uno lo que cada uno pueda dar
Es inútil exigir a algú qualsevol cosa que no
pot fer, es millor exigir en la seua medida així ni tu sentiras que et
desobedeixen i no faras sentir mal a ningú per intentar-ho mab totes les seues
forçes i no aconseguir-ho
*—Te juzgarás a ti mismo —le respondió el rey—. Es lo más difícil.
Es mucho más difícil juzgarse a sí mismo que juzgar a los demás. Si logras
juzgarte bien a ti mismo, es porque eres un verdadero sabio.
Traure els propis defectes es molt mes difícil
que els dels demes, mes que res perque els nostres no volem asumir-los, per
aixó abans de jutjar a la resta has de jutjar-te tu mateix, abans de dir qualsevol
cosa pensa en tu, a lo millor resulta que tu tambe tens eixe defecte… Fent el
programa personal per al campament d’estiu m’he donat compte de que realemnt a
ningú li agrada tindre que escriure i traure els seus defectes i menys per a
que la resta els conega, però així una vegada saps els teus defectes i les
teues limitacions pots saber fins a on pots arrivar i en que has de millorar i
ahí es quan pots aconsellar als demes
CAPÍTOL 11: El vanidós
No es pot obligar a les persones a que t’admiren perque si no no será
admiració, la vanidad no et deixar mirar mes enllà de ti mateix, si sols estas
tu ets bonic o no? Si ningú et veu? No es pot fer que la gent et vullga o t’admire
a la força, els sentiments han de surgir sols
*Los vanidosos no oyen sino las alabanzas – cap11
Perque per a ells no hi ha res mes que el seu
aspecto, que ser els millors i que tot sapien que ho son, no miren per els
demes, viuen en un mòn on tan sols existeixen ells, tots el demes son inferiors
a ells, açó es molt trist, perque mai va a unirse a ningíu´ja qe el considerara
inferior i mai coneixerá a la gent…
CAPÍTOL 12: El borratxo
No sempre la solución mes fácil
es la millor, quan caus en quelcom com la beguda es convirteix en un bucle. No
es pot oblidar, tan sols superar-ho i recordar-ho com una experiencia mes de la
teua vida
*Bebo —dijo el bebedor con aire lúgubre.
—¿Por qué bebes? —preguntó el principito.
—Para olvidar —contestó el bebedor.
—¿Para olvidar qué? —preguntó el principito, que ya le tenía lástima.
—Para olvidar que estoy avergonzado —confesó el bebedor bajando la
cabeza.
—¿Avergonzado de qué? —inquinó el principito, que deseaba
socorrerlo.
—¡Avergonzado de beber!
CAPÍTOL 13: L’home de negocis
Poseer quelcom què es? Si no pots fer res amb les estreles, no les
cuides ni res. Els negocis no ho son tot hi han moltes mes coses molt mes
importants.
*Yo soy serio y no me gustan las bromas –
Doncs… quin aborriment no? L’essencia de la
vida no es ser seriosos, es ser feliços, disfrutar-la i viure-la realement, no
m’agradia gens caure a la rutina de tan sols fer coses series, treball, casa,
estudis… On queden en eixa vida les rialles? Les locures? Les ganes de
saltar-se les normes? De fer quelcom diferent?
*hacen soñar a los holgazanes. ¡Pero yo soy serio! No tengo tiempo
para soñar.
Si no temps per a sommiar per a que tens
temps? Per a viure una vida aborrida sense res que et traga de la monotomia?
Sommiar no es perdre temps, i tot el mòn ha de sommiar a la vida per a realment
tindre un sentit per a viure, tindre unes expectatives, un sommis als que vol
arrivar
*—Yo —dijo entonces— poseo una flor que riego todos los días.
Poseo tres volcanes que deshollino todas las semanas. También deshollino uno
que está extinguido. ¡Nunca se sabe! Es útil para mis volcanes y es útil para
mi flor que yo las posea. Pero tú no eres útil a las estre-llas... –
Poseer sense fer res per alló que posseix no
serveix de res, per aque vols tindre tantes coses si no fes res per elles ni
amb elles, son coses que no pots agafar, ni fer res, no te sentit. Sincerament
el terme de possesio no m’agrada gens, prefereix quelcom com establir llaços,
ajudar-se mutuament….
CAPÍTOL 14: El fanaler
Es clar que hi ha que ser
fiel a la nostra feina però també es pot intentar millorar les condicions de
treball. Ser fiel a la feina i perexoso no son bons conceptes junts, però tot
depén de quin guanye
*"Éste, se dijo el principito mientras proseguía su viaje,
éste será despreciado por todos los otros: por el rey, por el vanidoso, por el
bebedor, por el hombre de negocios. Sin embargo, es el único que no me parece
ridículo. Es, tal vez, porque se ocupa de cosas ajenas a sí mismo."
S’encarrega de coses alienes a si mateix, per
aixó es el menys absurd de tots, perque l’autorrealització es el donar un poc
de tu mateix a la resta, la trascendència. Per exemple el nadal passat va manar
amb els scouts a una residencia de la tercera edat a cantar nadales i pasar la
vesprada amb ells, varem emprar part del nostre temps en ells i va ser
meravellós val mes qualsevol somriure d’eixes persones que tot el pugues fer
per tu mateix, perque quan vaig estar amb aquelles persones despres de cantar,
varem parlar i un em va contar tota la seua juventut als camps de son pare i el
seu amor i quan el contaba es veía com li brillaven els ulls i ahí es quan
realment t’adones del que es realment important a la vida, o quan vam ballar
amb ells, se’ls veía feliços i ho estaven en part a nosaltres
CAPÍTOL 15: El geograf
No hi ha que ir tant de
superior i esperar a que et facen les coses, si no tens a ningu que et faça les
coses les has de fer tu mateix si vols aconseguir-les no quedar-te sentat sense
fer res.
* No es el geógrafo quien va a contar los pueblos, los ríos, las
montañas, los mares, los océanos y los desiertos. El geógrafo es demasiado
importante para ir de un lado a otro. No debe abandonar su mesa de trabajo.
Recibe a los exploradores, los interroga, toma nota de sus informaciones. Y si
las informaciones de uno de ellos le parecen interesantes, el geógrafo ordena
hacer una investigación sobre la moral del explorador.
"Mi
flor es efímera, se dijo el principito, ¡y nada más que tiene cuatro espinas
para defenderse del mundo! ¡Y la he dejado tan sola en casa!"
A vegades creiem
que les persones son mes fortes de lo que realemt son, però tan sols es tracta
de la coberta que s’han possat per a que no lis façen mal, no totes les
persones tenen un carácter tan fort ni saben recompondre’s tan ràpidament així
que a qui li costa mes hi ha que ajudar-lo un poc mes que a la resta, estar amb
eixa persona que sapia que tu ets ahí per si et necesita, no deixar-lo
desprotegit per tan sols fixar-nos en la seua coberta quan necesita ajuda però
no s’atrevix a demanar-la
CAPÍTOL 16: El ballet de les llums
Hi ha coses extraordinaries de les que no ens donem
compte
CAPÍTOL 17: La serp
La humanitat ens creem que som els mes
importants de la Terra però no i ens la estem carregant. No hi ha que
subestimar el “poder” de la gent i siga com siga respectar-la
*Podría meterse a la humanidad en el más pequeño islote del
Pacífico.
Las personas mayores, claro está, no lo creen. Se imaginan ocupar
mucho espacio. Se sienten importantes como los baobabs.
Ens creiem els
mes importants de la Terra i que tot es nostre però realment no som res, vam
molt de superiors en lloc de respectar la Terra, ho sent, però aixó em possa de
molt mala llet
*—¿Dónde están los hombres? —replicó al fin el principito—.
Uno está un poco solo en el desierto...
—Uno está solo, también,
con los hombres —afirmó la serpiente.
CAPÍTOL 18: La flor
Els homes ens creem molt mes que les flors, però per a
començar elles arrivaren abans i tenen coses que nosaltres mai anem a poder
tindre, així que hauriem de respectar-las mes, tant a elles com a la resta de
la natura
CAPÍTOL 19: La montanya
Depén d’on caus pots ver unes coses o altres així que no
hem de jutjar a la primera cosa que veiem quan tan sols em vist una part
*"¡Qué raro es este
planeta!", pensó entonces. "Todo es árido, todo puntiagudo y todo
salado. Y los hombres faltos de imaginación. Repiten todo lo que uno les
dice... En casa tenía una flor: ella siempre hablaba primero..."
Es cert que la
majoria del homes están faltos d’imaginació perque han sigut obligats a creixer
i ha encarregar-se de coses mes “serioses” pero encara queden homes amb
imaginació que han escapat d’eixa obligació de ser com vol la resta, es cert
que moltes persones es limiten a repetirel que la societat diu, no pensen per
ells mateixos, perque no volen arriscar-se a ser diferents i no ser acceptats
per la societat. A vegades trobem a faltar alló que abans creiem que no tenia importancia,
em resulta molt trist donar.me compte de l’importància de les coses quan ja les
he perdut i no hi ha tornada
CAPÍTOL 20: Les rosses
No tot es com nosaltres creem…
"Ella se
disgustaría, se dijo, si viera esto... tosería muchísimo y querría morir con
tal de escapar al ridículo. Y yo me vería obligado a velarla, porque si no,
para humillarme a mí tam-bién, se dejaría morir de verdad..."
A ningu li
agrada quedar en ridicul, pero tampoc per aixó hi ha que mentir, es pitjor, el
millor es asumir que no es com tu pensaves i ja esta si realment ets important
per a la gent ho comprendran
*Yo me creía rico con
una flor única, y no poseo más que una rosa ordinaria, Ésta y mis tres
volcanes, que me llegaban a la rodilla, y uno, tal vez, extinguido para
siempre, no harán de mí un gran príncipe… -
Les coses que
posseixes no son les que et fan una gran persona, si no com les tractes i els
teus actes, però clar açó se’ns oblida moltes vegades ja que vivim en un mòn
molt materialista que tan sols et jutja pels diners que tens, o per la teua roba
si es de marca o no i es creuen que amb açó ja saps tot el gran que pots
arrivar a ser, però hu sent, esteu molt equivocats, hi ha persones que no tenen
diners i son molt millos que un multimillonari, perque no tot es que tens si no
el que fas amb ell.
CAPÍTOL 21: La rabossa
Tot el que nosaltres fem especial será especial, no son
les coses per si mateixes, sino el valor que nosaltres lis donem
*Hay amigos por
descubrir y muchas cosas por conocer. —No conocemos más que las cosas que
domesticamos —expresó la zorra—. Los hombres no tienen tiempo de conocer nada.
Compran las cosas hechas en los mercados. Pero como no hay mercados de amigos,
los hombres no tienen amigos. ¡Si quieres un amigo, domestícame!
Ens agrada molt
que ens façen les coses però no veiem que si les fas tu mateix es molt millor,
i si tens temps per a unes coses el pots traure per a altres coses. L’amistad
no es pot comprar, a mes si la compres no es amistad, hi ha que emprar temps,
confiança i amor per aconseguir moltes coses i res d’aixó te un preu per tant
els diners no son tan importants…
*La palabra es fuente de
malentendidos
Per aixó hem de
tindre cuidat del que diem perque potser despres jugué en la nostra contra i
podem fer mal a les persones que volem, no parlar en moments d’enuig, es millor
esperar a calmar-se i quan ja l’has pensat bé dir-ho
*Lo esencial es
invisible para los ojos
Perque l’essencial
va mes enlla del mon visible, l’essencial es als sentiments, els actes, el que
realment ens importa però ens fixem massa en tot el que podem tindre
materialment, el que podem posser… es molt trist
CAPÍTOL 22: El guardagulles
Hauriem de donar-li un sentit fins a les coses que fem
dia a dia, no fer-les per inercia, sin una raó que siga important per a
nosaltres
*Nunca se está contento
donde uno está
Estar content
no depén del lloc on estes si no de tu mateix, si vols estar content ho estaràs
ja siga a la teua casa o la platja. Sempre volem estar en qualsevol lloc
diferent al que estem en lloc de disfruta eixe momento o intentar millorar-lo
per que vullguem estar en ell.
*Duermen ahí dentro, o
bien, bostezan. Sólo los niños aplastan sus narices contra los vidrios.
Tan sols els
xiquets s’interen per tot, lis dona el mateix el lloc tan sols volen ser
feliços i es el que fan, aprofiten les oportunitats encara que a nosaltres
eixes coses no ens façen il.lusio perque ens pensem que ens mereixem quelcom
millor, per aixó els xiquets sempre están amb un somriure a la cara i els
majors amb cara de pocs amics
CAPÍTOL 23: El mercader
Estalviar temps en quelcom bonic per a malgastar-ho en
una xorrada per a que serveix? No seria millor emprar el temps de cada cosa en
eixa cosa?
CAPÍTOL 24: El pozo
No has de perdre l’esperança.
Si necessitas quelcom es millor fer qualsevol cosa encara que creuas que es una
bogeria a no fer res. I confiar en la resta en spot ajudar molt en moments
complicats, saber que hi ha algú que vol ajudar-nos, que esta amb nosaltres
*—Es bueno haber tenido
un amigo aun cuando uno va a morir. Estoy muy contento de tener una amiga zorra...
Seria molt tris
morir sense haver conegut la verdadera amistat, ja que es una de les coses mes
boniques que te el mòn i per les que mereix la pena viure
"Lo que veo aquí
no es más que apariencia. Lo más importante es invisible..."
Aquesta persona
s’ha donat compte del realment important.
CAPÍTOL 25 : L’aigua del pozo
Es molt millor quelcom que hem aconseguit nosaltres
mateixos. Realment ens alimentem de moments, experiències, amistats, tot açó
que no es material i es el que ens va construint com persones
*los ojos son ciegos. Hay
que buscar con el corazón. –
No
deixarnos portar per una apariencia física perque el cos canvia, es fa mes
gran, menur, bonic, lleig, pero l’interior que es que es veritat es el mateix,
les persones son com son i si poden canviar però tu t’enamores d’una anima no
de la seua envoltura així que no hi ha rebutjar a la gent per com viu el seu
amor, bé siga perque son dues chiques, dues xics, per que le edats siguen
diferents….
*Si uno se deja domesticar, corre el riesgo de llorar un
poco.
Si deixes que
algu començe a formar part de ti, deixes que s’introduisca al teu cor i agafe
un troç xicotet que será seu, per tant tens el risc de que bé o el cuide o que
el trenque i tu pots plorar perque eixa persona ara es part de tu.
CAPÍTOLS FINALS:
A
vegades per aconseguir el que volem hem de deixar darrere altres coses i si s’han
fet bons llaços d’amistat es molt difícil que es trenquen
Promet que tot açó ha sigut idea mia i que no he copiat, encara no m'han obligat a creixer i conserve la meua imaginació per a poder escriure per mi mateixa
