Vivim d'il.lusions i ens ofeguem en records

"vivimos de ilusiones y nos ahogamos en recuerdos"

Vaig llegir aquesta frase i em vaig quedar pensant que tenia molta raó, es a dir, sempre idealitzem les coses i dessitjem que arribe ja eixa data, que succeisca aixó, tenim il.lusió per moltes coses que potser mai es complisquen, però a la mateixa vegada ens ofeguem en tots els nostre records, que alguns no ens deixen continuar, records que es trenquen per dins quan ens donem compte que ja no els vas a tornar a viure, donc hi ha que superar-los i continuar il.lusionant-nos per a viure feliços i no tristos per els records. Pero esta clar que formen part de la nosra persona, ja que som com som per tots els records.
Jure per damunt del meu gos que no he copiat res