De camí a casa

Som lliures? o pensem que ho som? Hi ha personalitat a la societat?

Hui quan ha terminar l'escola m'he anat cap a casa i pel carrer m'he quedat observant a la gent, he vist que la majoria anava igual, amb el mateix estil de roba, les mateixes prises, tot era monótom. A totes les parades de l'autobús hi havien cartells de publicitat, a les faroles, tot plé, no ens deixen respirar, ens mantene pressos d'eixa societat, i açó m'ha fet pensar:

No som lliures ni tan sols una mica, a vegades pensem que ho som, però tan sols es tracta d'una il.lusió, una utopía, perque es molt probable que mai arrivem a ser lliures, vivim a una societat que ens manté presoners de les seues imposicions i el pitjor es que no sempre s'adonem de que estem tant condicionats, ens tancan els ulls amb les seues imatges, idees, de com hem de ser , com hem de comportar-nos, com hem de vestir, com hem de pensar, de com es el mòn...; pero hem de llevar eixa boira i ser els nostres propis amos. Deixar a un costat totes les cadenes de la publicitat, societat... Deixar eixir la nostra manera de ser, el nostre jo, perque sinó mai serem nosaltres mateixos, no esn coneixerem, serem el que la societat espera que siguem, els que ells volen.
Desde que erem xicotets ens han dit, les xiques han de portar vestits roses i jugar amb nines i els xics han de portar roba blau i jugar amb cotxes... Açó a disminuit pero no ha desaparegut per a res. Es a dir, desde xicotets ja ens estàn dient com hem de ser, que no has de fer res diferent a la resta perque et veuran com un estrany, veuran que no eres igual a ells...; Però, i si tú no eres el que ells esperen que sigues? I si eres diferent? I el mes important, i si t'has donat compte de que no tot es el que pareix i que estàs pressoner dels estereotips?
Pense que cadascun hauria de ser lliure de ser com vulga ser, lliure de vivir la seua vida sempre que no perjudique a la resta i no ha de ser jutjat per ser diferent o tindre una altra manera de pensar. Però sempre estem jutjant a la resta per no ser com nosaltres sense arrivar a apreciar la diferència, la personalitat, l'autenticitat de cada persona. 

Promet que tot açó es del meu cap, que no he copiat res i espere que açó us haga pensar un poc i trencar les superficialitats per a poder centrar-vos en el realment important