LOS CRÍMENES DE OXFORD

Aquesta vegada he vist la pel.licula los crímenes de Oxford i he trobat moltes frases que m'han fet pensar, crec que totes les pel.licules tenen, tan sols has de saber com trobar-les.



- ¿Podemos conocer la verdad? - 2:12
Jo pense que no, la veritat en si mateixa no existeix, tot depén de la perspectiva, alló que pot ser veritat per a mi a lo millor no ho es per a l'altra persona. La veritat no es una veritat en si mateixa, tan sols son teories o punts de vista diferents.
No existeix una veritat absoluta, perque sempre va haver al menys dos punts de vista diferenrts i tampoc anem a saber quina s'apropa mes a la veritat perque mai l'anem a coneixer del tot, tan sols arrivarem a tindre una lleugera idea.

- No existe ninguna verdad fuera del mundo de las matemáticas, no hay forma de encontrar ni una sola certeza absoluta, ningún argumento irrebatible que nos auide a das respuesta a las reguntas de la humanidad - 30:06
Aquesta frase ja es respón per si mateixa, però hiha quelcom que es manté a l'aire. Els sentiments, son veritat, però están fora del mòn de les matemàtiques, jo puc estimar a una persona açó jo ho sent i l'altra persona ho sap, es un amor de veritat, però tornem altra vegada a la perspectiva, alló que jo considere amor, l'altra persona pot ser no el considere així que la frase té raó, llevant del món matemàtic 2+2=4 no hi ha cap certeza absoluta, com ja he dit abans sense hauràn com a mínim dos punts de vista.

- De lo que no se puede hablar mucho mejor es callarse - 3:14
Si no vas a aportar res Intel.ligent o amb sentit, molt millor mantín-te callat ja que corres el risc de fer el ridicul, no parles per parlar quan l'únic que vas a aconseguir es perdre el temps dient bogeries. Si no saps no intentes fer-te el llest.

- Un enfoque más realista - 9:37
Sempre estem mirant tot d'una manera molt realista, sense deixar de ser caudràtics, però de vegades està bé eixir d'aquest mòn encadenat i veure mes enllà, existeixen altres coses.
Que hi ha de roïn en sommiar? Per què tot té que estar raonat? NO tot ha de ser realista, la il.lusió, els somnis, fer coses diferents...Però també es bó vore les coses d'u8na manera realista ja que fer-se il.lusions per a que després es trenquen també es molt dur, pero encara així crec que una de les millors coses de la vida es il.lusionar-se, tindre ambicions, sommiar, perque si no ens il.lusionem i tan sols som realistes mirant el mòn el mes probable es que ens deprimem, hi ha qye donar-li un poc de color a la vida i disfrutar-la.

- ¿Quieres seguir desahogándote solo o prefieres compañía ? - 11:44
Hi ha vegades en les quals volem estar sols, està clar, però totes les persones hem de tindre com a mínim una persona en la que puguem confiar i desfogar-nos, saber que esta ahí, al teu costat, que no estas sola, que tens quelcom en qui mantindre't agafat a la vida. Que quan tu ja no pugues mes va haver una persona, açí estarà eixa mà que et dona una espenta i ànims per continuar.

- Nada ocurre por casualidad - 12:27
Bueno, jo sincerament no crec en que el nostre destí ja estiga escrit i si fora així sería molt relatiu perque cada xicoteta cosa qye fas el pot canviar, així que hi ha que viure el present ja que el futus no està escrit. I la veritat es que si que crec en la casualitat, el mòn es trova plé d'elles, mes o menys agradables però son les que li donen diversió i curiositat a la vida desde el meu punt de vista.

- Me gusta la gente que sabe lo que quiere - 12:36
Perque realment aquest es el tipus de gent que arriba lluny a la vida, que sap a allò al que vol arrivar i el persigueix, gent fort.  Encara que el mòn es trova plé de gent indecissa ja que al llarg de la nostra vida hem de decidir moltes coses que anen desde que desdijunem? galletes o pastes? o que em faig al cabell? me'l faig blau o morat? però hi ha moltres altres.
COses que condicionen el nostre futur i per açó ens donen por, perque de eixes decisiions depén la resta de la nostra vida, per açó hi ha tan poca gent que sap el que vol. Aquesta es la raó per la qual al trobar una persona amb les idees tan clares ens fascina, per l'extrany de la situación i moltes vegades no ens podem explicar com ho té tan clar quan nosaltres som un mar de dudes.

- Eres feliz, solo hay que mirarte a la cara para verlo.
+ Intento serlo.
- Cómo lo haces?
+ Es fácil, solo hay que dejarse llevar.
- Y que pasa si sale mal?
+ Es mejor equivocarte que no hacer bada, decido meter la pata a perdérmelo todo, a mi me funciona. 13:22
Aquesta frase em sugereix positivisme, es necesita a mes gent amb aquest pensament, gent amb iniciativa i sense por al fracàs, perque amb por no s'arriva a cap lloc, ens bloqueja. Es millor apenedir-se d'alló que has fet que d'alló que no has fet perque si no et queda la duda de com hauria eixit, si a lo millor hauria eixit bé i te l'has perdut.
Ser feliç es molt relatiu, l'única persona que pot fer que sigues feliç eres tu mateix i depén de tu, del teu pensament així que està a la teua mà ser-ho i com dirigir la teua propia vida.

- Hay un sentido oculto bajo la realidad - 14:55
Pot ser siga veritat, però com tan sols ens limitem a vore el superficial no ens adonem. No deixem vore mes enllà, ser lliures, sommiar, als xiquets que son els que mes es fixen en questes coses els fem creixer, i deixar darrere eixa meravellosa faceta seua, eixes ganes d'explorar, anar mes enllà del que veuem a simple vista, de fer de tot una aventura.
Així que segurament aquesta frase l'hauria de respondre un xiquet al qui encara no li hagen tallat les ales per impredir que vole la seua imaginació.

- Preferimos pensar en copos de nieve, en mariposas, que en el dolor, la guerra - 16:58
 No volem obrir els ulls, perque si ho fem aixó es el que voriem, pena, dolor, injusticies per açó preferim quedar-nos amb aquell qye ens diuen, amb les falses il.lusions que ens intenten ficar al cap. No volem afrontar la realitat, es molt mes fácil deixar-la a un costat i esperar a que siga altre qui la solucione mentres que nosaltres veiem les papallones sense pensar en que hi ha darrere del mur qye ens possen per que no veiem mes enllà, però jo crec que hauriem de trencar el mur i entre tots, junts i ajudant-nos millorar el mòn i així no hauriem de girar la cara quan veiem les coses. Però tot açó pareix que siga una utopía...

- Necesitamos creer que la vida tiene sentido, que todo se rige por la lógica, no por el mero azar - 17:08
 Si la vida no tinguera sentit, nosaltres tendriem sentit? Doncs jo crec que no, per tant la nostra vida seria insignificant i no importaría si ens morim, seriam les fitxes d'un joc de l'atzar, quasi sense poder viure la nostra propia vidaja que estaría dirigida per l'atzar, res tindria lógica ni mereixeria la pena, pensar les coses, fer coses, perque no seriem amos de les situacions que vivim sino mers expectadores de l'atzar.

- Levantarte cada mañana sin saber cuando podrás vivir tu propia vida - 31:31
Estar empresonada
Sempre hi ha i hauràn coses que ens mantinguen encadenats, però a pesar d'eixes cadenes hem de viure la nostra vida, prendre les nostres propies decisions i dirigir el nostre camí, perque si no... Realment som nosaltres? Estem vivint?

- Deseaba que desapareciera de mi vida pero a ola misma vez me odiaba por pensar así - 31:53
L'amor esta ple de contradiccions. Moltes vegades el que volem no es correspon am alló que pensem que sería alló correcte o el que generalment la societar opina que es el correcte.
En moltes ocasions trobem els nostres sentiments dividits, per una part el que ens diu eixa personita que ens incita a fer el que ens abelleix mirant tan sols per nosaltres mateixos i per altra banda es trova eixa altra personita que ens diu el que seria el correcte i el que hauriem de fer pel bé propi i de la resta, però moltes vegades es difícil distinguir quina es quina, a qui fer cas? Tot son contradiccions

- Hay un abismo entre lo verdadero y lo demostrable - 35:10
Hi ha una gran diferencia entre el que es veritat i el que es pot demostrar, encara així no tot el demostrable es veritat ni tot el que es veritat es demostrable, en aquest aspect hem de ser crítics amb el que creem i el que no, no deixar que ens manipulen i ser nosaltres mateixos d'acord amb els nostres principis.

- No hay que avergonzarse de lo que uno siente realmente - 37:39
No escollim el que sentim, ni podem decidir que sentir, així que hem d'acceptar el que sentim i intentar millorar sempre, no avergonyir-nos, ni fingir que sentim unes altres coses perque l'únic que fem en eixe cas en mentir-nos a nosaltres mateixos i d'aquesta manera no som feliços. Per a ser feliç el primer es aceptar-se un mateix.

- Todo lo que dicen los periódicos es mentira - 41:29
Hem de ser mes crítics amb tot alló del que ens volen informar, perque es molt fácil que ens manipulen, tant a la televesió que depenent del canal on veus les noticies canvien també pasa als periòdics, així que no hem de creurens tot alló que ens conten, hem de investigar un poc si volem saber la versió que s'apropa mes a la realitat.

- Si te lo digo, dejarás de pensar - 56:10
Si ens donen les respostes, generalment, no tenim ese espirit d'arrivar a mes, d'intentar trobar altres solucions per nosaltres mateixos, de comprobar-ho, ens conformem amb el que ens diuen, som molt conformistes, sense la necessitat d'ampliar els nostres horizonts per les nostres pròpies investigacions i així mai anem a avanzar.

- Dar la vida por alguien que amas te parece absurdo? - 43:20
Depén, aquesta frase depen de la situación, d'alló que tu estes disposada a donar per eixa persona. En situacions límit es posible, l'amor mou montanyes. Realment morir en el lloc d'algú que amas es una forma bonica de morir, no morir per res.
La vida literalment es absurda, morir-me per a que l'altra viva i siga feliç careix de sentit, perque si l'altra persona també m'ama no será feliç 100% però donar la vida en el sentit de dedicar-la a fer feliç a algú o cidar-la no em pareix en absolut absurd.

- Demasiadas posibilidades - 50:06
Per a moltes coses hi ha un palmito infinit de possibilitats,, de les quals totes poden ser bones, no sabem quian es la millor o si alguna es millor que l'altra, per aixó ens costa tant decidir, no sabem a on ens poden portaar les otres possibilitats i si no les escollim mai el sabrem.

- Con la vida no se juega, no hay marcha atrás - 56:28
A vegades ens confiem i juguem amb coses que son mes fràgils del que pensem, fins que ens donem conta de la seua importancia però pot ser siga masa tard, ja la has perdut, n o va a tornar i no pots fer res per recuperar-la, res será igual, eixa perfecció s'ha perdut per a sempre i aixó passa igual quan juguem amb la vida, es molt perillós perque per molt que t'apenedisques no pots canviar el que ha succeït.

- En el mundo real, cualquier decisión, por pequeña que sea tiene consecuencias irreversibles - 56:40
Cada decisió ens obri un nou camí, un nou mòn i una vegada que s'ha obert eixa porta ja no hi ha volta atrás, es un camí unidireccional però pots decidir com continuar-ho i com vivir-ho, sempre tindràs mil oportunitats d'obrir altra pòrta i continuar per on tu mateix has escollit.

- Tienes dos opciones, abrirlo y obtener tu respuesta o buscar la solución por ti mismo y demostrar que no eres idiota - 57:20
Hem d'intentar fer les coses per nosaltres mateixos, no esperar que nos les donen fetes i aprofitar-nos del treball d'altres, sino ser autosuficients i poder llograr les coses per nosaltres mateixos, autorealitzar-nos açó no vol dir que no ens puguen ajudar o orientar, però no donar-nos les coses fetes perque en eixe cas ens tornarem idiotes, incapaços de fer res nosaltres sols.

- En la vida nadie se molesta por explicar nada - 77:30
No busquem explicacions en moltes ocasions, tan sols l'accpetem i adoptem com normal alló que ens diuen, o bé perque tots ho fan o perque es al que estem acostumats...

- La realidad es una gran mentira - 78:32
Perque no hi ha res que siga realitat 100% a més, tota la nostra vida està plena de mentides, mai sabem que es veritat i que no, tot es relatiu així que alló que per a un es veritat per a l'altre pot ser que no ho siga.
La realitat es una ficció, no es sap que ès la realitat.

- Acabó con lo que le impedia ser libre - 99:20
Açó es imposible, mai anem a ser lliures del tot i acabar amb aeixes coses que ens ho impideixen es molt difícil, perque moltes vegades ens creiem que som lliures quan no ho som, tenim una falsa llibertat així que com et vas a desfer de les coses que t'impideixen ser lliure si tu et creus lliure?

 

Demasiado para la lógica....

Promet que tot el que s'ha dit a aquesta entrada ha sigut idea meua, no he copiat res d'altre lloc.